default logo

Sortida de lluna i reflex d’estrelles

FMS140416-_7009143 copia\r\n\r\nPirineus, els meus estimats Pirineus. Una nit freda a l’estany d’Estaign, a la vall d’Azoum, treballant. Fa fred. Encara hi ha neu a les muntanyes i de tant en tant bufa un aire que glaça les mans i la cara. Però també hi ha moments de calma. Amb la Montse passarem la nit aquí. Fem el sopar dins la furgoneta, però la meva atenció no està centrada en la conversa, ni en preparar la sopa de ceba, de sobre, ni a tallar el formatge. De fet, badant, em faig un tall a un dit que ara em fa escriure malament aquesta entrada a causa de la tirita que el cobreix. La meva atenció està fixada en l’aigua de l’estany, en si està prou quieta com per reflectir amb una certa nitidesa la llum dels estels.\r\n\r\nPateixo. Aquestes fotos sempre fan patir. El vent no acaba d’aturar-se. Només és una brisa suau, però suficient com per arrissar la superfície del llac i esborrar tots els reflexos. I pateixo perquè avui és nit de lluna, de lluna gairebé plena, i quan il·lumini l’atmosfera just damunt la vall d’Azoum s’esborraran moltes estrelles. L’aire dispersarà la seva llum i es tornarà prou clar com per amagar els estels més petits o més llunyans. He de fer la foto que vull abans això no passi.\r\n\r\nI arriba el moment. Surto a mig sopar, a mitja conversa, a mig tot… La Montse ja hi està acostumada. Dec tenir altres virtuts perquè segueixi al meu costat. Ja havia deixat el trípode a la riba del llac i ara l’he de trobar a les fosques. No em costa, m’oriento bé. La Montse, que ja s’hi ha trobat altres vegades i ja sap què cal fer, apaga els llums de l’interior de la furgoneta per deixar l’entorn completament a les fosques. Enganxo la càmera al trípode i premo el disparador. La composició ja la tenia feta d’abans. L’exposició també estava calculada. Miro el resultat i, diantre! No està prou enfocada. He d’anar ràpid, no sé quan durarà aquesta calma. Reenfoco utilitzant la tècnica liveview i torno a disparar. Ara sí, ara està correcta. I, a la pantalla veig el que els meus ulls encara no podien veure: els primers raigs de la llum de la lluna, encara càlids per la quantitat d’atmosfera que havien de travessar, ja il·luminaven les carenes més altes.\r\n\r\nTorno a mirar el paisatge i, realment, els meus ulls no veuen el que la càmera ha captat: la sortida de lluna sobre els cims que volten l’estany d’Estaign, curull de reflexos d’estels, a la Vall d’Azoum.\r\n\r\n© Francesc Muntada\r\n\r\n