\r\n\r\n
\r\n\r\nLa lluna plena ens aporta excel·lents oportunitats de fer bones fotos, però s’ha d’estar al cas, haver-les previsualitzat, localitzar el millor indret i ser molt acurat amb l’exposició per tal de capturar els detalls de la lluna i el paisatge.\r\n\r\n
\r\n\r\n”Moonrise, Hernandez, New Mexico”, d’Ansel Adams, és una de les fotografies de la lluna més famoses de tots els temps. Al 1941, després d’un dia perdut tractant de fer una bona foto, quan tornava a casa amb cotxe, Adams va mirar en direcció contrària a la posta de sol. “Vaig veure una situació extraordinària, una fotografia gairebé inevitable. Vaig deixar el cotxe i vaig córrer a configurar la càmera. Jo estava cridant als meus companys que em portessin les coses des del cotxe… Vaig tenir una visualització clara de la imatge que volia, però no vaig poder trobar el fotòmetre. La situació era desesperada: el baix sol estava darrere de la vora dels núvols a l’oest i aviat deixaria d’il·luminar les creus blanques”.\r\n\r\nGairebé podem veure Adams desesperat, a punt de perdre una gran foto perquè no sabia determinar l’exposició correcta. I en aquella època només hi havia una oportunitat. Però, de sobte, es va adonar de que recordava la lluminositat de la lluna i va poder fer-la. Sense fotòmetre.\r\n\r\nAra, a Imàginem et proposem reviure l’experiència que va sentir l’Ansel Adams. T’imagines l’emoció de veure sortir la lluna darrere els cims de Montserrat, amb la càmera a punt per retratar-la? Doncs vine a veure-la amb nosaltres mentre sopem prenent un bon vinet!\r\n\r\n© Manel Soria\r\n\r\n
\r\n\r\nLa lluna plena ens aporta excel·lents oportunitats de fer bones fotos, però s’ha d’estar al cas, haver-les previsualitzat, localitzar el millor indret i ser molt acurat amb l’exposició per tal de capturar els detalls de la lluna i el paisatge.\r\n\r\n\r\n\r\n”Moonrise, Hernandez, New Mexico”, d’Ansel Adams, és una de les fotografies de la lluna més famoses de tots els temps. Al 1941, després d’un dia perdut tractant de fer una bona foto, quan tornava a casa amb cotxe, Adams va mirar en direcció contrària a la posta de sol. “Vaig veure una situació extraordinària, una fotografia gairebé inevitable. Vaig deixar el cotxe i vaig córrer a configurar la càmera. Jo estava cridant als meus companys que em portessin les coses des del cotxe… Vaig tenir una visualització clara de la imatge que volia, però no vaig poder trobar el fotòmetre. La situació era desesperada: el baix sol estava darrere de la vora dels núvols a l’oest i aviat deixaria d’il·luminar les creus blanques”.\r\n\r\nGairebé podem veure Adams desesperat, a punt de perdre una gran foto perquè no sabia determinar l’exposició correcta. I en aquella època només hi havia una oportunitat. Però, de sobte, es va adonar de que recordava la lluminositat de la lluna i va poder fer-la. Sense fotòmetre.\r\n\r\nAra, a Imàginem et proposem reviure l’experiència que va sentir l’Ansel Adams. T’imagines l’emoció de veure sortir la lluna darrere els cims de Montserrat, amb la càmera a punt per retratar-la? Doncs vine a veure-la amb nosaltres mentre sopem prenent un bon vinet!\r\n\r\n© Manel Soria\r\n\r\n