Autor: catalunya

L’emocionant relat de com una vivència intensa esdevé una foto memorable: la sortida de lluna sobre els cims que volten l’estany d’Estaign, curull de reflexos d’estels, a la Vall d’Azoum. Una experiència i una imatge magnífiques del nostre Francesc Muntada.

Cada vegada són més els usuaris que busquen càmeres discretes, petites, silencioses, lleugeres, de funcionament intuïtiu i prestacions equiparables a les d’una rèflex. I també -per què negar-ho?-, busquen càmeres de disseny atractiu i construcció sòlida, metàl·liques i ben acabades.\r\n

Mai no us desmoralitzeu si us presenteu a un concurs fotogràfic i no el guanyeu. No sempre guanyen els millors.

A l’hora de sortir amb la càmera, s’ha de tenir en compte que el més important és dominar la llum natural de cada moment: és a dir, contenir-se i esperar els raigs de sol més propicis.

El món dels hobbys és un dels més curiosos i variats. Hi ha gent per a tot. Tot i que jo no tinc molt temps lliure, confesso que també tinc una passió: esbrinar què passa al cel, tractant de respondre a la pregunta: què hi ha enfora?\r\n

Ja que el cos dels insectes ens resulta desconegut, quan veiem la fotografia d’una papallona, els nostres ulls són il·limitadament llaminers i exigeixen tot el detall possible. Per això les ales de les papallones han d’estar perfectament enfocades i tenir una nitidesa ex-qui-si-da.

A principis del 2010 vaig tenir una mena de visió: la Via Làctia sobre els monuments megalítics de Menorca. Vaig imaginar la galàxia com un torrent d’estrelles travessant el cel sobre les taules, els talaiots i les navetes… i vaig anar a fotografiar-los.

I, segurament, aquesta afirmació també és discutible. La nostra concepció de l’estètica ve molt condicionada per un seguit d’experiències prèvies i per la influència de les persones a qui hem fet confiança.