Una feina difícil
Sona el telèfon. Digui? Que si us podria fer una foto amb tots els habitants de Llívia? Quants són? Uns 1.600? De seguida faig un càlcul: 12Mpx/1600 = 7500 píxels per habitant…
Sona el telèfon. Digui? Que si us podria fer una foto amb tots els habitants de Llívia? Quants són? Uns 1.600? De seguida faig un càlcul: 12Mpx/1600 = 7500 píxels per habitant…
“Quan parlem amb estudiants de primer de fotografia ensopeguem amb una evidència tremenda: aquests, en general, no tenen referents. Una situació que no és extrapolable a cap altre mitjà. Una criatura a qui li agrada el futbol amb pocs anys té els seus ídols…”
Com que els editors gràfics tenim fama de ser persones molt ocupades (cosa absolutament certa), és important que quan un fotògraf vagi a veure’n un (o a qui exerceixi les funcions d’edició gràfica) tingui en compte alguns detalls per tal d’aprofitar l’entrevista.\r\n
Fotografiar persones en espais públics i privats sense el seu consentiment pot constituir un il·licit civil. Què vol dir això? Doncs que si una persona se sent perjudicada podria presentar una demanda per la via civil contra el fotògraf o el mitjà on la foto ha sortit publicada.
Actualment és força senzill fer diverses imatges i treure’n una de sola. Ho hem vist amb les imatges d’alta gamma dinàmica, conegudes com a HDR. Avui proposo fer el mateix, però no amb l’exposició sinó amb l’enfocament.
Els fotògrafs que han arribat al món de la fotografia digital amb centenars o milers de diapositives i negatius, han de valorar si paga la pena escanejar pel seu compte una part o tota del seu arxiu fotogràfic per seguir treient-li profit.\r\n
Moltes vegades, la presència d’una càmera provoca que determinades situacions no arribin a produir-se (per exemple, que un soldat pegui a un detingut), però també poden provocar l’efecte contrari, com en el cas del presoner del Vietcong fotografiat per Eddie Adams.
Des de diferents àmbits s’han proposat mesures que intenten salvaguardar la credibilitat dels mitjans per superar l’era de la sospita. Sigui quina sigui la solució, l’únic que fa és encobrir un debat molt més profund sobre la sumissió dels mitjans de comunicació.