Categoria: Uncategorized

Tothom pot diferenciar un tomàquet madur d’un de verd, després de la posta de sol. Els nostres ulls tenen un “balanç de blancs” automàtic que compensa les diferents fonts de llum per tal que els colors siguin reconeixibles malgrat la llum. La càmera també pot fer aquesta compensació.

La fotografia pot ser “aquella tènue llum que modestament”, com Eugene Smith apuntava, ens ajudi a recordar que la Terra no ens pertany. Imatges que són una inspiració a protegir els paratges i éssers del planeta, que ens recorden que hem de destinar tots els esforços a conservar-los.\r\n

Previsualitzar una imatge és molt més que limitar-se a sentir i acceptar de manera inconscient el que hi ha davant els nostres ulls. És anar més enllà del que podem observar directament. És capturar un instant i traduir aquesta realitat a l’idioma propi i interior.

Sona el telèfon. Digui? Que si us podria fer una foto amb tots els habitants de Llívia? Quants són? Uns 1.600? De seguida faig un càlcul: 12Mpx/1600 = 7500 píxels per habitant…

“Quan parlem amb estudiants de primer de fotografia ensopeguem amb una evidència tremenda: aquests, en general, no tenen referents. Una situació que no és extrapolable a cap altre mitjà. Una criatura a qui li agrada el futbol amb pocs anys té els seus ídols…”

Com que els editors gràfics tenim fama de ser persones molt ocupades (cosa absolutament certa), és important que quan un fotògraf vagi a veure’n un (o a qui exerceixi les funcions d’edició gràfica) tingui en compte alguns detalls per tal d’aprofitar l’entrevista.\r\n

Fotografiar persones en espais públics i privats sense el seu consentiment pot constituir un il·licit civil. Què vol dir això? Doncs que si una persona se sent perjudicada podria presentar una demanda per la via civil contra el fotògraf o el mitjà on la foto ha sortit publicada.