\r\nQuan un fotògraf s’inicia en la professió, una bona manera de promocionar-se i adquirir notorietat és participant en algun dels centenars de concursos de fotografia que existeixen. Si guanya, sempre és un punt de crèdit i prestigi a destacar en la seva trajectòria com a fotògraf i una bona plataforma per donar-se a conèixer.Però no tots els concursos fotogràfics són iguals. N’hi ha que són seriosos perquè bàsicament tenen com a objectiu donar a conèixer una causa, reivindicar uns ideals, difondre un patrimoni (natural, paisatgístic, faunístic…) o denunciar una situació mitjançant la difusió de l’obra dels fotògrafs guanyadors. Ho fan a través de les accions que generen al voltant dels premiats (exposicions, llibres, calendaris…) i del ressó que fan del propi concurs. En canvi, n’hi ha d’altres, especialment els que organitzen institucions dedicades al turisme, que en les condicions del concurs imposen clàusules per quedar-se amb els drets exclusius de les imatges amb l’única pretensió de fer-se amb un fons gratuït de fotos per fer amb elles el que vulguin.En aquest article només parlaré dels primers, que són els que normalment solen convocar un jurat d’experts i professionals per triar els millors treballs fotogràfics. Dels altres, ja en parlaré en un altre moment.\r\n\r\nEn un concurs seriós, com es decideix quins són els millors treballs fotogràfics? Com es tria la millor foto? Com es posa el jurat d’acord? Us puc parlar de la meva experiència perquè ja he participat unes quantes vegades com a jurat en uns quants concursos i premis, i la metodologia sempre és la mateixa.\r\n\r\nHi ha dues fases en el procés de selecció de les imatges:\r\n
- \r\n
- En la primera, cada membre del jurat per separat tria aquelles fotos o treballs fotogràfics que li semblen millors. Si els premis que atorga el concurs es divideixen en categories, cada jurat triarà les imatges que cregui millors de cada categoria. Normalment, l’organització indica una puntuació mínima (per exemple, 1 punt) i màxima (per exemple, 5 punts) per a cada foto triada, i un nombre concret de fotos a escollir. La resta de fotos queda descartada (no se’ls atorga cap punt).
- En la segona fase, es posen en comú les fotos que ha seleccionat cada membre del jurat i entre tots fan una selecció definitiva.
\r\n
\r\n
\r\n \r\nCom es fa aquesta selecció final? En alguns casos, els membres del jurat intenten arribar a un acord negociant i ajustant els seus criteris particulars. Si els membres del jurat procedeixen de camps molt diversos, la cosa pot ser complicada perquè els criteris també poden ser divergents. Una vegada, en un concurs de fotografia de natura, jo vaig voler triar una foto d’un fraret que a mi em va semblar especialment bona per l’enquadrament, la llum, el color i l’acció, però els membres del jurat que eren naturalistes (n’hi havia uns quants) de seguida van rebatre’m amb l’argument de què la foto no era excepcional perquè de fotos de frarets se n’han fet moltes i, per tant, és un animal molt comú en la fotografia naturalista.\r\n\r\nEn altres casos, però, guanyen les fotos que han rebut més punts.\r\n\r\nUn exemple. Imaginem que:\r\n
- \r\n
- A ha donat 5 punts a la foto 1
- B ha donat 5 punts a la foto 2
- i C ha donat 5 punts a la foto 3
\r\n
\r\n
\r\n
\r\n \r\nEl criteri de cap dels tres jurats ha coincidit. A banda, però:\r\n
- \r\n
- A ha donat 4 punts a la foto 4
- B no li ha donat cap punt
- i C li ha donat 3 punts a la foto 4
\r\n
\r\n
\r\n
\r\n \r\nEn aquest supòsit, les fotos 1, 2 i 3, que són les millors segons el criteri de A, B o C, no guanyaran sinó que ho farà la foto 4 perquè és la que ha acumulat més punts, 7 en total, per damunt dels 5 que havien rebut les altres. Per tant, aquesta fórmula no garanteix que guanyi la foto més ben valorada per cada membre del jurat, sinó que premia la que ha acumulat més punts. És això just o injust?\r\n\r\nConclusió: mai no us desmoralitzeu si us presenteu a un concurs fotogràfic i no el guanyeu. No sempre guanyen els millors.\r\n\r\n© Maria Rosa Vila\r\n\r\n