RevistaUncategorized

El cel sobre Rapa Nui

\r\n\r\nrapa nui3\r\n\r\nDevia tenir uns deu anys (seria sobre 1978) quan vaig veure el llibre L’or dels Déus, d’Erich Von Däniken, a casa d’uns amics dels meus pares. Aquesta va ser la primera informació que vaig tenir sobre Rapa Nui, l’illa de Pasqua, l’Ítaca del Pacífic.\r\n\r\nEl llibre va tenir molta difusió i recordo perfectament que més d’una vegada, en tornar del col·legi, vaig estar xerrant amb el meu millor amic sobre els moais i els seus enigmes. Com era possible que aquelles enormes estàtues s’haguessin pogut tallar i transportar fins als seus pedestals? Per Däniken, la resposta era clara: amb l’ajuda de criatures extraterrestres. Aquest tema va ocupar la meva ment durant mesos. No podria ser que al món haguessin passat coses fabuloses en èpoques pretèrites? Després de tot, fins i tot el dictador Franco, que semblava immortal, havia acabat per morir-se … i el meu avi ho havia pogut veure.\r\n\r\nVaig adquirir una fascinació per l’illa de Pasqua, mare de tots els enigmes, que havia de durar tota la vida. Parlant amb altres persones de la meva edat, he observat que no sóc l’únic que sent aquesta atracció per l’illa. Quan van estrenar la pel·lícula Rapa Nui (que és inexacta, però suggerent), vaig anar a veure-la i sempre he llegit tot el que he pogut sobre el tema. Però fins fa molt poc, l’illa de Pasqua estava per a mí tan llunyana com la Lluna.\r\n\r\nNo obstant això, aprofitant un viatge de treball, vaig tenir la sort de poder-la visitar, encara que només durant 48 hores. Tan sols 48 miserables hores per realitzar el somni llargament desitjat d’explorar un món extingit! Però hi ha tècniques per dilatar el temps que poden fer que dos dies durin gairebé com una vida sencera. La primera i més important són els llibres: qui pugui viatjar fins Rapa Nui hauria de llegir abundantment sobre el tema abans de pujar a l’avió, comprar un bon mapa i omplir-lo de línies i cercles, marcar la posició dels moais i saber on estaran els cossos celestes. En definitiva, traçar un detallat pla de viatge i assaborir-lo llargament, molt abans de poder dur-lo a terme. De manera que, quan vaig arribar a l’encantador aeroport de Hanga Roa, ja era com si hagués viscut a l’illa. Però hi havia moltes preguntes sense resposta: era possible fotografiar els moais de nit? Es parlava encara la llengua polinèsia dels Rapa Nui?\r\n\r\nTal com havíem quedat, a l’aeroport estava esperant-me una senyora amb un cartell amb el meu nom i un collaret de flors que em va fer somriure. Em va acompanyar fins al petit hotel, un annex a casa seva en realitat, i em va donar les claus del petit Suzuki que havia llogat. “No he de signar res, ni els papers de l’assegurança?”, vaig preguntar. I ella va riure amb desinhibida alegria polinèsia per dir-me que a l’illa no existien les assegurances. Estava gairebé tan perplexa com quan mesos enrere li havia preguntat per telèfon si els moais estaven il·luminats de nit. “Il·luminats, senyor? Per la llum de la lluna i les estrelles!”.\r\n\r\nEn menys de deu minuts vaig poder deixar la maleta a l’habitació, encendre el meu vell GPS per marcar els punts amb els millors enquadraments i sortir brunzint. Vaig parar a comprar menjar, empanades de pi per a dos dies, i em vaig preguntar si no hauria estat millor dormir al cotxe.\r\n\r\nEl primer moai que vaig veure em va impressionar molt. Són grans, però no és la seva mida el que els fa impressionants, sinó la seva presència. És una cosa difícil d’explicar, que es pot sentir en totes les construccions megalítiques, en els impressionants Crómlech, en els modestos dòlmens del Pirineu, o a les fascinants taules de Menorca.\r\n\r\nrapa nui\r\n\r\nDe totes maneres, Rapa Nui és especial. En una petita illa perduda enmig de l’oceà, va sorgir una cultura capaç d’erigir uns dels monuments més impactants del planeta. En el seu moment de màxima esplendor, aquesta cultura va desenvolupar i va utilitzar un sistema d’escriptura jeroglífica absolutament original, el rongo rongo, que encara no ha pogut ser desxifrada. Possiblement es va emprar tan sols amb fins rituals, però, no va ser aquest l’origen de l’escriptura en molts llocs? Hi havia una escola de capellans on els nens aprenien el difícil art de la talla de tauletes rongo rongo. A la Viquipèdia es pot trobar una història dels intents d’interpretació dels rongo rongo que sembla obra del mateix Jorge Luís Borges. Però he d’advertir-te: si la llegeixes, sentiràs la necessitat d’anar a l’illa.\r\n\r\nVa ser una societat organitzada i obsessionada en la construcció de moais, monuments utilitzats en realitat per reforçar el prestigi dels seus autors. No obstant això, de sobte, com per art de màgia, tot això va entrar en un ràpid declivi. Com si els seus autors haguessin estat fulminats per un llamp o una bomba de neutrons, van abandonar la talla i el transport de nombrosos moais, que van quedar inconclusos en el mateix lloc de la seva elaboració. Més tard, absolutament tots els moais van ser enderrocats. Per què? Serà aquest el destí de la nostra civilització?\r\n\r\nRano Raraku és l’epicentre de l’enigma. Allí està la pedrera on els moais es tallaven, i on molts van ser abandonats a mig construir. Semblen voler explicar-nos una història. Alguns encara estan dormint dins la roca, però amb les faccions ja esculpides. Altres estan acabats, a punt de ser transportats, mig sepultats a terra.\r\n\r\nAl vespre, els ocells criden estrepitosament i els últims turistes van abandonant el lloc. En aquest moment, en plena solitud, mirant la pell nacrada de líquens dels moais, em vaig sentir transportat a un altre món que ja mai es podrà reconstruir. Em vaig quedar tot sol entre els moais caiguts. Algunes aus marines cridaven, a la llunyania es va encendre el que semblava un far i els últims cotxes van passar en direcció a Hanga Roa.\r\n\r\nPerò el cel estava cobert. Tot el dia ho havia estat. La posta de sol resultar gairebé invisible i res feia presagiar que la nit fos a tenir cap interès. Tanmateix, vaig decidir esperar, assegut als peus del meu moai preferit, el tort. I allà vaig sospirar perquè sortissin els estels, almenys una estrella, una estrella entre els núvols que justifiqués el meu insensat desplaçament des de l’altre costat del món. Perquè realment, potser ja ho hauran endevinat, el meu desig secret era fotografiar els moais de nit. Moltes fotos hi haurà al món d’aquests gegants de pedra, però -fins on jo sabia llavors- ningú els havia fotografiat pel moment ocupant el seu just lloc en relació als cossos celestes.\r\n\r\nI efectivament, en aquell instant, es va obrir un clar que va anar engrandint per moments i que jo he qualificar de miraculós, a falta d’una altra paraula. Per allà, entre alguns núvols, va aparèixer la nostra galàxia mare, l’enorme Via Làctia, els seus satèl·lits, les molt estimades nebuloses de Magallanes; Alpha Centauri, l’estrella més propera a nosaltres (i que no es veu a l’hemisferi nord), la Creu del Sud, que probablement va guiar als navegants polinesis que van arribar fins a aquesta illa… En fi, el més selecte dels cels meridionals es va fer present sobre els moais tombats a l’herba.\r\n\r\nrapa nui2\r\n\r\nJo crec que Déu no existeix, però sí que existeix el món i la física-que altres van anomenar Tao-, que són els que fan possible aquestes meravelles. Aquesta visió inesperada de les estrelles va ser per mi un moment gloriós com pocs recordo, i allà mateix vaig notar córrer la força vigorosa del meu propi manà, l’energia sobrenatural que malgrat que tampoc existeix, en realitat és el que mou el món. Una potència que pot fer que de vegades s’obrin clars fins i tot entre les tenebres més absolutes. És possible -vaig pensar- que aquest sigui el cim de la meva vida i que a partir d’ara, amb tot el meu manà ja vessat, tot el que faci no sigui més que decadència i ruïna?\r\n\r\nRano Raraku ja és de per sí impressionant, però juntament amb aquella visió del cel austral va ser una cosa realment colpidora. Al Regne Unit, Stonehenge podria ser una cosa semblant, si deixessin entrar-hi de nit, si un pogués estar completament sol al costat de les pedres mil·lenàries i -sobretot- si es poguessin apagar tots els llums nocturns del continent. Llavors, si en el cel es veiés la Via Làctia d’estiu tal com es veu a l’hemisferi sud, amb Sagitari i l’Escorpí al capdamunt del firmament, seria una cosa semblant a aquell instant a Rapa Nui.\r\n\r\nPerò vaig haver d’interrompre l’èxtasi i els dubtes per sortir corrent a fotografiar una altra escena abans que es tanqués el clar en el cel. En arribar al meu Suzuki vaig veure una cosa que es movia a l’interior. Un gat havia entrat per la finestra mig oberta i havia rosegat totes les meves empanades de pi. Aterrit, va sortir com va poder mentre jo somreia.\r\n\r\nEl clar en el cel només va durar dues hores. Dues màgiques hores en la solitud de Rapa Nui. Dues hores i algunes fotos, per recordar durant tota una vida.\r\n\r\n© Manel Soria.\r\n