\r\nJa que el cos dels insectes ens resulta desconegut, quan veiem la fotografia d’una papallona, els nostres ulls són il · limitadament llaminers i exigeixen tot el detall possible. A la fotografia d’una cara, d’un gat o d’una escena al carrer, podem perfectament acceptar el desenfocament o el moviment. Fins i tot aquests “errors” poden no ser tals, poden afegir misteri a alguna cosa que ja coneixem sobradament. Però les ales de les papallones han d’estar perfectíssimament enfocades i tenir una nitidesa ex -qui- si – da: s’han de veure totes i cadascuna de les escates. En cas contrari, la foto no serveix i haurem de tornar (feliços) a la muntanya a repetir-la tantes vegades com calgui. No us enganyeu amb Photoshop ni amb mamarratxades: la fotografia de natura és un exercici per a l’esperit, un acte d’adoració laica al món en el qual no tindria cap sentit escatimar esforços. Hem, doncs, de sotmetre’ns a la prova de la nitidesa: veure les fotos al 100% i comprovar el correcte estat de cada píxel.\r\n \r\nAquí teniu un detall de la presa anterior perquè vegeu les escates, els pèls i els grans de pol · len atrapats als pèls de les ales.\r\n\r\n
\r\n\r\n© Manel Soria\r\n\r\n