\r\n\r\n
\r\n\r\nDonant una ullada al Flickr, el lloc web que permet pujar i organitzar fotografies digitals i que funciona com una xarxa social, un se n’adona que actualment hi ha una tendència molt marcada entre els fotògrafs amateurs, però també entre alguns professionals, d’utilitzar la tècnica HDR, que proporciona a les fotografies un aspecte molt realista.\r\n\r\nPer si no n’esteu al cas, l’HDR (High Dynamic Range) és un tractament digital de la imatge que imita la percepció de l’ull humà, buscant l’exposició correcta tant a les zones molt il.luminades com a les molt fosques, igual que fa l’iris quan s’adapta a diferents lluminositats. A diferència de l’ull humà, les càmeres fotogràfiques no tenen aquesta qualitat, i el que fa el fotòmetre és mesurar la lluminositat i fer-ne la mitjana, pel que és comú tenir zones molt il.luminades i zones molt fosques. La tècnica de l’HDR intenta rectificar aquest defecte proporcionant a les imatges una alta definició, una especial nitidesa i detall.\r\n\r\nEl cert és que a mi, més que realista, la fotografia tractada amb HDR (si no es realitza amb mesura) em sembla força artificial, amb un efecte “harrypoter” poc creïble i irreal (tota una paradoxa, tenint en compte que el que busca l’HDR precisament és donar un aspecte hiperrealista a la imatge). Amb l’HDR, és fàcil que una imatge arribi a ser espectacular encara que originalment sigui mediocre. Així doncs, no és estrany que en plena era digital, alguns fotògrafs estiguin temptats a prendre dreceres per aconseguir un impacte visual a base de retocar les seves imatges de manera ostentosa i poc mesurada.\r\n\r\nPersonalment, crec que tots els fotògrafs de natura i paisatge haurien de compartir la responsabilitat de mostrar les imatges de les veritats de les quals han estat testimonis sense trampa ni cartró, ja que totes les fotografies rellevants que puguem contemplar del món natural impliquen una confiança sagrada entre el fotògraf i l’espectador.\r\n\r\n© Maria Rosa Vila.\r\n\r\n
\r\n\r\nDonant una ullada al Flickr, el lloc web que permet pujar i organitzar fotografies digitals i que funciona com una xarxa social, un se n’adona que actualment hi ha una tendència molt marcada entre els fotògrafs amateurs, però també entre alguns professionals, d’utilitzar la tècnica HDR, que proporciona a les fotografies un aspecte molt realista.\r\n\r\nPer si no n’esteu al cas, l’HDR (High Dynamic Range) és un tractament digital de la imatge que imita la percepció de l’ull humà, buscant l’exposició correcta tant a les zones molt il.luminades com a les molt fosques, igual que fa l’iris quan s’adapta a diferents lluminositats. A diferència de l’ull humà, les càmeres fotogràfiques no tenen aquesta qualitat, i el que fa el fotòmetre és mesurar la lluminositat i fer-ne la mitjana, pel que és comú tenir zones molt il.luminades i zones molt fosques. La tècnica de l’HDR intenta rectificar aquest defecte proporcionant a les imatges una alta definició, una especial nitidesa i detall.\r\n\r\nEl cert és que a mi, més que realista, la fotografia tractada amb HDR (si no es realitza amb mesura) em sembla força artificial, amb un efecte “harrypoter” poc creïble i irreal (tota una paradoxa, tenint en compte que el que busca l’HDR precisament és donar un aspecte hiperrealista a la imatge). Amb l’HDR, és fàcil que una imatge arribi a ser espectacular encara que originalment sigui mediocre. Així doncs, no és estrany que en plena era digital, alguns fotògrafs estiguin temptats a prendre dreceres per aconseguir un impacte visual a base de retocar les seves imatges de manera ostentosa i poc mesurada.\r\n\r\nPersonalment, crec que tots els fotògrafs de natura i paisatge haurien de compartir la responsabilitat de mostrar les imatges de les veritats de les quals han estat testimonis sense trampa ni cartró, ja que totes les fotografies rellevants que puguem contemplar del món natural impliquen una confiança sagrada entre el fotògraf i l’espectador.\r\n\r\n© Maria Rosa Vila.\r\n\r\n