Els ‘model release’, un formulari de cessió de drets d’imatge que tot fotògraf hauria de dur a la bossa

\r\n\r\ngent al tren\r\n\r\nFotografiar persones en espais públics i privats sense el seu consentiment pot constituir un il·licit civil. Què vol dir això? Doncs que si una persona se sent perjudicada en el seu dret a la imatge podria presentar una demanda per la via civil contra el fotògraf o el mitjà on la foto ha sortit publicada, i seria un jutge qui decidiria si s’ha produït un perjudici indemnitzable.\r\n\r\nÉs per això que demanar a les persones que fotografiem que ens cedeixin el seu dret d’imatge és important per evitar demandes legals, sobretot en els casos en què volguem utilitzar la seva foto amb finalitats comercials o publicitàries. Aquesta cessió s’ha de realitzar sempre a través d’un document conegut com a model release, que diu que la persona fotografiada ha donat el seu consentiment per utilitzar la seva imatge.\r\n\r\nAquí teniu un exemple de model release que podeu utilitzar com a base per a crear el vostre propi formulari de cessió de drets:\r\n

Contracte de cessió de drets d’imatge

\r\n

Per mitjà del present document, jo (nom del model) _______________________, amb DNI número _____________ atorgo a (nom del fotògraf) ________________, amb DNI número _____________ el dret i permís il·limitat i irrevocable per a captar, enregistrar, usar, reutilitzar, publicar, republicar i distribuir retrats fotogràfics o imatges de mi o en les quals jo estigui inclòs o inclosa, a través de qualsevol mitjà, sense límitació en el temps, per il·lustració, promoció, art, editorial, publicitat, comerç o qualsevol altre propòsit.

\r\n

Així mateix, cedeixo el dret a la meva pròpia imatge al fotògraf per tal que aquest pugui transmetre’l a tercers si és necessari, i acordo salvaguardar-lo a ell, els seus hereus, representants legals i totes les persones que actuïn sota el seu permís o autoritat o aquells pels qui ell o ella estigui actuant, de qualsevol reclamació per difamació, calúmnia, o invasió de la privacitat.

\r\n

Per mitjà del present document també renuncio a qualsevol remuneració per drets a la meva pròpia imatge que puguin derivar de qualsevol utilització. \r\nGaranteixo que sóc major d’edat legal i tinc el dret d’acordar contractes en el meu propi nom. He llegit l’autorització, cessió, i acord anterior abans de la seva execució i estic totalment d’acord amb els seus continguts. Aquesta cessió de drets de la pròpia imatge ha de ser vinculant sobre mi i els meus hereus, els meus representants legals i els meus assignats.

\r\n

Data _______________________\r\nNom ________________________\r\nDomicili ________________________

\r\nSi la persona que hem fotografiat és un menor, sempre hem de tenir la cessió de drets, encara que sigui un parent nostre. En tots els casos, el document ha d’anar signat pel pare/mare o tutor legal.\r\n\r\nTenir el model release de les persones que fotografiem protegeix al fotògraf i al mitjà de possibles demandes. Les demandes generalment argumenten que, com a conseqüència de la publicació de la seva imatge, la persona de la foto ha estat sotmesa a alguna situació compromesa, pèrdua de prestigi o posició social, etc. Per això qualsevol editorial, agència de premsa, agència de publicitat, etc, que sàpiguen el que estan fent (cosa no tan habitual com sembla), ens demanaran els model release. És habitual entre els fotògrafs portar aquests papers a la bossa preparats per omplir. Per exemple, si fem una foto de les Rambles de Barcelona on surt una persona que es pot reconèixer (no sé si les Rambles és un bon exemple perquè és molt difícil que només n’hi surti una, però en fi…), si després aquesta foto la utilitzem per a una campanya publicitària, la persona podria denunciar a l’agència de publicitat i al fotògraf, i exigir-ne una indemnització. Com evitar-ho? Doncs després de fer la foto, treient el paperet i demanant-li a la persona que hem fotografiat que ens agradaria tenir el seu permís per usar la foto que li hem fet. Si, ja sé que és molt complicat i que no sempre podrem, però així és com s’hauria de fer.\r\n\r\nQuan no es necessiten els model release? Quan la persona surt d’esquenes o no se li veu prou la cara per reconèixer-la. O quan la foto que fem és per a cobrir una notícia d’actualitat (article 8.2 de la Llei 1/1982). Per això les revistes del cor ho publiquen tot en forma de notícies (excepte els reportatges pactats, és clar), perquè així no han de pagar drets per les fotos que fan al carrer.\r\n\r\nI qui ens demanarà els model release? En la pràctica, només alguns editors veterans ben informarts i les agències de publicitat. Compte! Que no guanyem un euro amb la foto no significa que no haguem de demanar els drets d’imatge.\r\n\r\nTot i que sembli improbable que algú vagi a promoure un plet civil pel simple fet d’haver-li fet una foto sense permís, sempre és bona idea tenir a mà els model release. No està de més dur-los a sobre i, amb determinades fotos, cobrir-nos les espatlles.\r\n\r\n© Maria Rosa Vila.\r\n