Repte 52

Els reptes són estimulants. Sovint, la vida ens n’imposa i no sempre és agradable afrontar-los. Però també tenim la possibilitat de crear-nos els nostres propis reptes i, d’aquesta manera, vuire’n la part més creativa i, també, la més interessant.

Com a fotògraf, he dedicat la meva vida a documentar el patrimoni natural i aquelles manifestacions del patrimoni cultural que podem trobar a la natura. Han estat 30 anys intensos de descoberta del país i del món i el meu agraïment per a aquesta feina és infinit.

Ara, però, sento la necessitat de fer coses diferents. De crear per crear. Vull sortir de l’encotillament del reportatge i tastar la llibertat de la imatge com a finalitat. La llibertat d’expressar amb cada fotografia allò que la Natura m’inspira. Sense guió. I la manera que se m’ha acudit per fer-ho és posant-me reptes personals: l’obligació d’haver d’obtenir una imatge que em satisfaci, sobre una temàtica concreta, dins d’un període determinat de temps.

Com que estic content amb la idea, i com que no puc ni vull deixar de banda el vessant pedagògic que també m’ha acompanyat durant aquests 30 anys, he pensat sistematitzar els reptes i compartir-los amb vosaltres, per si algú ho troba interessant i hi vol participar. És per això que ara us presentem el programa #repte 52.

Francesc Muntada Sagrado

El repte de la setmana

Setmana del 18 al 24 de novembre: apilament d’enfocament
En alguns dels reptes anteriors ja s’han presentat apilaments d’enfocament, aquesta tècnica que serveix per superar una de les limitacions físiques que té el nostre equip fotogràfic però que no té el nostre sistema de visió: la profunditat de camp. De fet, en fotografia, la profunditat de camp no existeix. Realment, només és possible enfocar correctament tot allò que està situat en un pla situat a una distància concreta del nostre sensor. Podem variar aquesta distància amb l’anell d’enfocament, però igualment, només tindrem perfectament enfocat allò que estarà en un pla paral·lel al sensor situat a la nova distància.

Tanmateix, tots hem vist fotografies en les quals hi veiem enfocat tant el primer terme com el fons. El fet que «veiem enfocat» el que està situat a distàncies diferents no significa que realment n’estigui. Si la nostra agudesa visual no és suficient com per percebre aquests petits desenfocaments, nosaltres ho veurem enfocat encara que en realitat tingui un lleuger desenfocament. Per això parlem de profunditat de camp, que és el marge de distàncies en les quals estan situats els objectes que nosaltres «veiem enfocats» en una fotografia.

Però a la vida real no tenim aquest problema. Nosaltres ho veiem tot sempre igualment enfocat, estigui situat a la distància que estigui. Per què hi ha aquesta diferència en com nosaltres percebem una escena i en com la veu la càmera? Bàsicament rau en la diferent manera que tenim de mirar. La càmera observa l’escena en una fracció de segon mentre que nosaltres la mirem de manera continuada, la qual cosa ens permet fixar-nos en objectes situats a plans diferents i crear una imatge visual en la qual tot està perfectament enfocat.

L’apilament d’enfocament ens permet simular allò que fa en nostre sistema de visió: fotografiar plans diferents i muntar-los per tal d’obtenir una imatge en la qual tot estigui enfocat. O el que és encara millor: obtenir una imatge on tot allò que considerem important en la nostra composició estigui ben enfocat i allò que considerem que no cal, estigui desenfocat.

El repte d’aquesta setmana consisteix, doncs, en crear imatges amb aquesta tècnica, tenint cura que només estigui ben enfocat el centre d’atenció de la imatge i que la resta estigui ben desenfocat per, d’aquesta manera fer-lo destacar de la resta.

En què consisteix #repte 52?

Consisteix en obtenir una fotografia d’una temàtica concreta dins d’un període definit. Les temàtiques les trobareu al llista del final d’aquesta pàgina. El període hem decidit que sigui setmanal. Per això són 52 reptes, per les setmanes que té l’any.

Es tracta, doncs, d’aconseguir una imatge que satisfaci el seu autor, de la temàtica corresponent i dins la setmana corresponent. No val fer servir fotos d’aquesta mateixa temàtica aconseguides fora de la setmana, perquè si no deixaria de ser un repte.

Al #repte 52 hi podeu participar sols o anar a fer fotos amb la vostra colla. Podeu participar-hi les 52 setmanes o només les que us vagi bé. Les fotografies les podeu fer al costat de casa o a l’altra punta del món. Les úniques limitacions són el tema i el període en què s’han obtingut aquestes fotografies.

Aquest repte es basa en la confiança. Ningú comprovarà si la fotografia que presenteu és feta dins la setmana corresponent. Mai ningú ens ha donat motius de desconfiança i, per tant, la nostra la teniu tota.

Una galeria i un sorteig

També voldríem anar una mica més enllà. Voldríem crear una galeria amb totes les fotografies que vulgueu compartir amb nosaltres. I, per tal de fer l’estímul una mica més interessant, al final d’any farem un sorteig amb totes les fotografies rebudes i els autors rebran alguns regals que descobrirem just abans del sorteig.

No és un concurs de fotografia. Tothom qui presenti imatges i sigui afortunat rebrà un dels regals. El que pretenem amb aquest repte és compartir moments fotogràfics, aprendre els uns dels altres i gaudir d’aquest art i aquestes tècniques que tantes satisfaccions ens han aportat (i alguna emprenyada també… per què no dir-ho?)

Com hi podeu participar?

Per no posar en risc els vostres ordinadors, no donarem ni enllaços ni contrasenyes a través del web.

Farem servir una de les funcionalitats del nostre NAS per muntar una galeria i us donarem accés per tal que pugueu penjar les vostres fotos. Al nostre grup de Whatsapp, dins de l’estat del grup hi trobareu els enllaços i les contrasenyes per poder pujar les vostres fotos i per veure la galeria.

El sistema serà el següent:

Per pujar fotos a la galeria

Entreu a l’enllaç que trobareu a l’estat del grup Vens a fer fotos?

Us apareixerà aquesta pantalla:

Entreu la contrasenya que també trobareu a l’estat del grup i us apareixerà aquesta pantalla

Cliqueu sobre la carpeta Repte52 i us apareixerà una pantalla com aquesta:

Evidentment, a mesura que vagi avançant el Repte hi haurà més fotografies.

Feu clic al botó «Cargar» i s’obrirà una pantalla de confirmació.

Cliqueu a «Seleccionar archivo» i s’obrirà el Navegador o el Finder del vostre ordinador. Aneu a la carpeta on tingueu les fotografies i seleccioneu la que vulgueu:

Feu click al botó adequat per carregar la imatge i al cap d’uns segons ja tindreu la imatge carregada!

Ja podeu tancar aquesta finestra del navegador d’Internet.

Per veure l’àlbum

Aneu a l’enllaç que també trobareu a l’estat del grup Vens a fer fotos? Es carregarà l’app QuMagie i us demanarà la contrasenya de l’àlbum. La teniu, també, a l’estat del grup.

Un cop entrada la contrasenya ja sou dins de l’àlbum! Aquí hi podreu veure totes les fotografies que s’han penjat!

Per escriure una descripció de la vostra fotografia

Es fa abans de l’exportació de LR. Al mòdul biblioteca –> metadades “Descripción rápida” –> “Pie de ilustración” –> Allí podeu posar el vostre nom i la descripció de la fotografia. Després exporteu en jpg i deixeu marcat “Incluir todos los metadatos”. No exporteu en PNG perquè aquest format no porta metadades. Les metadades són útils per saber com s’ha fet la foto, a més de poder posar la descripció.

Si voleu veure la descripció d’una imatge, només heu de fer doble click sobre la miniatura. La imatge s’obrirà a mida més gran i a la dreta podreu llegir aquesta descripció.

Som conscients que d’entrada el sistema pot semblar una mica complex, però seguint les indicacions dels experts en seguretat, aquest és el sistema obert més segur, no solament per a Imaginem sinó per als vostres propis ordinadors.

Gràcies a tothom per la vostra comprensió.

Unes quantes (poques) normes

• Només s’admet una fotografia per setmana. Quan tingueu aquella imatge que us faci el pes, pugeu-la. Si més endavant, dins de la setmana del repte, la voleu canviar, hauríeu d’eliminar la que havíeu pujat abans.
• Les fotografies haurien de fer 1920 px pel costat més llarg. Estaria bé que en el camp Descripció de la imatge féssiu un petit comentari explicant-nos què heu fotografiat, quines tècniques heu fet servir, etc. D’aquesta manera tots aprenem de tots. Com a exemple podeu fixar-vos en els peus de fotografia d’aquesta pàgina.
• És el vostre criteri qui decidirà si les fotografies encaixen amb la temàtica de la setmana. Ningú moderarà ni censurarà les fotografies penjades. Però si detectem que algú puja més d’una foto per setmana l’advertirem.
• Aquest repte compta amb la bona voluntat de tothom. No hi tenim res a perdre i, en canvi, pensem que les nostres habilitats fotogràfiques hi podrien guanyar molt. Això significa que teniu la nostra total confiança i que sabem que fareu un ús correcte del compte de google i de les galeries que contindrà.

Les 52 propostes

Aquí teniu el llistat de les 52 propostes. Cada setmana, abans de l’inici del repte setmanal publicarem aquí mateix una descripció una mica més desenvolupada del que volem dir amb aquests titulars. Alguns, com «Sortida de sol» o «L’interior d’un bosc» són prou evidents. D’altres podrien ser mes confusos i per aquest motiu anirem explicant amb més detall el tipus de fotografia que esperem rebre.

• Setmana del 1r al 7 de gener: sortida de Sol
  La sortida i la posta de Sol són moments màgics per als fotògrafs del paisatge. Ara volem fotos de la sortida, no de la posta.
  Però una sortida de Sol no consisteic només a veure el Sol alçant-se per damunt de l’horitzó. Sovint, el més espectacular és veure el paisatge il·luminat per la càlida llum de l’albada.
  Per participar en aquest repte hauríem de fer fotografies en les quals es vegi reflectida aquesta llum de l’albada. Tant hi fa si la veiem en el propi Sol, en els colors que agafa el cel o en el paisatge il·luminat per aquesta llum tan especial.
  
• Setmana del 8 al 14 de gener: regla dels 2/3
  Com bé sabeu, la regla dels 2/3 és una de les regles bàsiques de la composició en fotografia que consisteix a dividir un espai en terços i situar els punts interessants, els centres d’atenció, de les fotografies en una de les línies d’aquesta divisió o, millor encara, en un dels punts en els que es creuen aquestes línies. Tanmateix, podem anar més enllà i saltar-nos aquesta regla. Però no ens la podem saltar perquè sí, ha d’haver-hi una raó i aquesta raó ha de ser ben visible a la fotografia.
  En aquest repte, proposem dues possibilitats: o bé fer fotografies que encaixin amb la regla dels 2/3 o bé fer fotografies que se la saltin. Si opteu per a aquesta 2a opció, hauríeu d’explicar en la descripció de la imatge el per què us l’heu saltat i quin era l’objectiu que perseguíeu en saltar-vos-la.
  
• Setmana del 15 al 21 de gener: composició amb un primer terme potent
  No totes les fotografies són iguals. Hi ha fotografies que es concentren en un element i ens n’ensenyen tots els detalls. D’altres no donen cap importància als elements que la formen, sinó en les emocions que desperten. També hi ha fotografies que volen descriure un espai, o despertar sentiments envers un espai determinat. En aquestes fotografies, en general, hi podem destacar tres subespais diferents i que poden rebre un tractament diferent pel que fa a la seva expressivitat: el primer terme, l’espai intermedi i el fons.
  
  En aquest tercer repte us demanem que creeu imatges en les que tota la força de la imatge estigui centrada en el primer terme. I que l’espai intermedi i el fons només serveixin per acompanyar aquest primer terme, per posar-lo en situació, perquè puguem interpretar correctament el conjunt.
• Setmana del 22 al 28 de gener: composició en que s’ompli tot el fotograma
  La composició és la part més personal de la fotografia. Certament, es poden fer servir altres paràmetres per donar personalitat a les nostres fotografies, com l’exposició o la nitidesa, però és en kla composició on tenim un camp més obert per expressar-nos amb tota llibertat.
  És amb aquest desig que us proposem una composició en la qual el cen tre d’interès ocupi la totalitat del fotograma. Amb això no volem dir que a la imatge només hi hagi de sortir el centre d’interès. la imatge pot tenir fons i poden haver-hi altres elements més enllà del centre d’interès. El que demanem és que el protagonista de la imatge estigui repàrtit per tot el fotograma.
• Setmana del 29 de gener al 4 de febrer: composició amb línies que dirigeixin la mirada
  Encara que sembli mentida, les fotografies es llegeixen. Especialment aquelles fotografies formades per diversos elements gràfics que es combinen per formar un tot. Però el sentit de lectura de les imatges no sempre és el que el fotògraf voldria. O, també, hi ha possibilitats que l’espectador de les nostres fotografies es fixi en algun element que per a nosaltres és secundari, amb la qual cosa faria una interpretació de la nostra imatge diferent de la nostra intenció.
  Com a fotògrafs tenim a l’abast diferents tècniques per tal de deixar clar quin és el missatge que volem donar i com volem que es «llegeixi» la nostra fotografia. Podem fer servir l’exposició, per exemple, de manera que l’element principal estigui exposat de manera completament diferent de la resta de la imatge. O podem fer servir la profunditat de camp.
  Una altra tècnica és compondre la imatge de manera que hi hagi elements gràfics que ens dirigeixin la mirada i ens ajudin a fer-ne una lectura adequada, que desemboqui en la recreació visual d’allò que més volem destacar. I els elements gràfics que fem servir per marcar un camí són les línies.
  El repte d’aquesta setmana consisteix a crear imatges en les quals les línies, qualssevol tipus de línies, dirigeixin la mirada cap a allò que volem destacar de la situació que hàgim fotografiat. De manera que qui vegi les nostres fotografies entengui perfectament quina era la nostra intenció.
• Setmana del 5 a l’11 de febrer: composició que transmeti la sensació de tridimensionalitat de l’espai
  Vivim en un món de tres dimensions. Encara que nosaltres no tenim la facultat de volar, sí que podem anar amunt i avall, a més de d’ananr endavant i enrere i a la dreta o a l’esquerra. Podem mirar amunt, cap ales muntanyes o avall, cap a les profunditats d’un engorjat.
  
  Però la fotografia la veiem pràcticament sempre en dues dimensions. Al monitor del nostre ordinador, en una projecció, a la pantalla del nostre mòbil o impresa en un paper. Aquesta situació ens planteja, doncs, un repte. Com ho fem per captar i reproduir la tridimensionalitat del nostre espai si sabem que la imatge la presentarem en un espai bidimensional?
  
  Hi ha diverses tècniques, totes molt intuïtives, que ens ajuden. N’anomenarem unes quantes:
  • La perpectiva aèria: s’utilitza sovint en fotografia del paisatge i consisteix en utilitzar la pèrdua de visibilitat que comporta l’atmosfera. Els elements més llunyans els veiem menys definits perquè el gruix de l’aire que ens en separa ens ho impedeix.
  • Línies convergents: tots sabem que hi ha línies que en realitat són paral·leles. Les vies d’un tren, les vores d’un camí o ud’una carretera o d’un canal, els solcs d’un llaurat, els marges d’un tronc. Quan representem auestes situacions, però en la nostra fotografia aquestes línies les veiem convergents en lloc de paral·leles, ens transmetes aquesta sensació de tridimensionalitat.
  • Canvis en la mida dels objectes: quan sabem que a la nostra fotografia hi ha objectes que tenen la mateixa mida, però els propers els veiem més grans que els més llunyans.
  • Il·luminació lateral: la il·luminació lateral ressatla els volums i les textures i també ens transmet aquesta sensació de tridimensionaloitat de l’espai.
• Setmana del 12 al 18 de febrer: composició en la qual l’horitzó sigui determinant
  Tots els que ens hem dedicat a la fotografia del paisatge sabem com de determinant és l’horitzó. Tant per la seva força com a línia divisòria entre la part sòlida de la imatge i la part aèria, com per la importància de la posició en la qual el situem dins de la nostra composicó.
  
  Per a aquesta setmana us demanem fotografies en les quals l’horitzó sigui un element determinant en la percepció visual de la imatge. I això ho podem aconseguir tant per la pròpia presència visual de la línia de l’horitzó, com per l’elecció de la posició que li assignem dins la nostra fotografia.
• Setmana del 19 al 25 de febrer: hora blava o bé hora daurada
  Els que ens dediquem a la fotografia de natura depenem molt sovint de la llum natural, o sigui, de la llum del Sol. Però com tots hem pogut comprovar, la llum del sol no és igual durant tot el dia. Hi ha moments en que no té li trobem res destacable com, per exemple, durant les hores pròximes als migdia. En canvi, quan el Sol és just damunt de l’horitzó, la llum es torna molt especial. I, també, quan ha baixat prou per sota de l’horitzó, passat el crepuscle civil, la llum es torna màgica. Aquest moments són tan interessants, que fins i tot els hem posat nom: l’hora daurada, quan el Sol és per damunt de l’horitzó, i l’hora blava quan el tenim per sota i la llum que ens arriba és la que l’atmosfera i les seves diferents capes, reflecteix.
  
  Durant aquesta setmana, l’hora daurada matinal començarà més o menys a un quart i cinc de vuit del matí i acabarà una mica abans d’un quart de 9. La del vespre començarà cap a les sis de la tarda i acabarà amb la posta de Sol. I l’hora blava matinal començarà cap a dos quarts de 7 i acabarà cap a les 7 tocades. La del vespre començarà una mica abans de les 7 i acabarà a les 7 i cinc.
• Setmana del 26 de febrer al 3 de març: bokeh
  Segons diu la Wikipèdia, el bokeh en fotografia és la qualitat estètica del desenfocament produït a les parts desenfocades d’una imatge. També es pot definir com la manera en la qual una òptica capta les parts desenfocades d’una imatges. Sigui quina sigui la definició que agafem, està clar que en aquesta ocasió parlen del desenfocament i de les qualitat estètica d’aquest desenfocament.
  
  El repte d’aquesta setmana, doncs, consisteix en obtenir imatges en les quals les parts desenfocades aportin alguna qualitat estètica al conjunt de la fotografia.
• Setmana del 4 al 10 de març: crear una panoràmica amb diverses fotografies
  Després de l’intens debat que es va crear la setmana passada amb el Bokeh, el repte d’aquests pròxims set dies és ben senzill: fer una panoràmica combinant diverses fotografies.
  
  Per quin motiu voldríem ser presoners del format que uns enginyers desconeguts han volgut donar a les nostres càmeres? La tecnologia digital ens permet superar aquesta limitació i combinar diverses fotografies per adaptar-nos al format que més encaixa amb l’escena que volem captar amb la nostra càmera.
  
  I aquest fet ens obre un ventall immens de possibilitats. Que no tenim prou angular? Podem combinar diverses imatges per cobrir l’angle que volem. Que el motiu és extremadament vertical? Podem fer una panoràmica vertical! Qua la imatge la veiem quadrada? Combinant dues fotografies en tenim prou.
  
  Saber combinar fotografies utilitzant les eines que ens proporciona la tecnologia digital obre un camp immens a la nostra creativitat.
• Setmana de l’11 al 17 de març: composició en la qual el centre d’atenció formi part d’un conjunt
  Una de les tècniques més utilitzades en composicio fotogràfica és la inclusió d’un centre d’atenció, un element en el qual fixar la mirada i que clarifica la intenció del fotògraf en fer pública la fotografia.
  El retrat n’és un exemple evident, en el qual la persona o persones retratades són clarament el centre d’atenció. Fins al punt que els retratistes clàssics gairebé eliminaven el fons, fent-lo més fosc o desenfocat i, com a molt, introduïen algun element que reforcés el caràcter de la persona retratada.
  En aquesta ocasió, però, no cerquem aquest efecte d’aïllament del centre d’atenció sinó que volem crear imatges que facin exactament el contrari. Volem crear imatges amb un centre d’atenció clar i evident, però que formi part d’un conjunt, o sigui, que hi hagi altres elements que puguem reconèixer dins la nostra fotografia, que tinguin una relació estreta amb el centre d’interès, però que no l’eclipsin, que no li treguin protagonisme, que no provoquin cap dubte sobre qui és el protagonista de la imatge que hem creat.
• Setmana del 18 al 24 de març: emmarcar el paisatge
  Una de les tecniques més utilitzades en composicio fotogràfica és la inclusió d’un centre d’atenció, un element en el qual fixar la mirada i que clarifica la intenció del fotògraf en fer pública la fotografia. El retrat n’és un exemple evident, en el qual la persona o persones retratades són clarament el centre d’atenció. Fins al punt que els retratistes clàssics gairebé eliminaven el fons, fent-lo més fosc o desenfocat i, com a molt, introduïen algun element que reforcés el caràcter de la persona retratada.
  En aquesta ocasió, però, no cerquem aquest efecte d’aïllament del centre d’atenció sinó que volem crear imatges que facin exactament el contrari. Volem crear imatges amb un centre d’atenció clar i evident, però que formi part d’un conjunt, o sigui, que hi hagi altres elements que puguem reconèixer dins la nostra fotografia, que tinguin una relació estreta amb el centre d’interès, però que no l’eclipsin, que no li treguin protagonisme, que no provoquin cap dubte sobre qui és el protagonista de la imatge que hem creat.
• Setmana del 25 al 31 de març: patrons a la natura
  Ens hem permès la llicència de canviar el títol d’aquest repte perquè creiem que la paraula «patrons» expressa més bè allò al que ens volem referir que no pas la paraula «dissenys». Però, què és un «patró»? Una de les acepcions d’aquesta paraula, al DIEC diu: «Disposició espacial dels objectes de manera regular.».
  En aquesta ocasió, doncs, proposem fotografiar aquestes repeticions més o menys regulars que podem trobar a la natura que, precisament per la seva regularitat, ens ofereixen imatges d’una estètica especial.
• Setmana del 1r al 7 d’abril: la regla dels senars
  Com hem dit sempre, en fotografia les regles hi son per a trencar-les. Si sempre apliquem les normes de la composició, de l’exposició i de la nitidesa, les nostres fotografies seran avorrides… previsibles. No aportaran res de nou. Ara bé, si desenfoquem parts de la imatge o fem servir l’exposició per destacar objectes, aportem a les nostres imatges aquell toc especial que fa que destaquin sobre d’altres.
  
  Amb la composició passa exactament el mateix: si sempre posem l’horitzó dels nostres paisatges seguint la regla dels treços, per exemple, estem perdent l’oportunitat de destacar un cel extraordinari, o unes textures en el paisatge, o l’altitud d’una muntanya.
  
  En aquest camí de saltar-se les normes, però, hi ha una excepció: la regla dels senars. Diu aquesta regla que si en les nostres composicions hi ha un nombre senar d’objectes, la imatge resultant és més agradable, més atractiva, més suggerent… Aixo significa que aquesta norma no es pot trencar mai? És clar que, com totes, la podem trencar! Però, en general, les composicions amb un nombre parell d’objectes acostumen a ser més pesades, menys dinàmiques.
  
  Aquest repte, doncs, consisteix a fer fotografies aplicant la regla dels senars, o sigui, composicions en les que hi hagi un nombre senar d’objectes. Semba fàcil i, fins i tot, avorrit, oi? Doncs quan us hi podeu, veureu que no ho és tant! Per què? Doncs perquè el nostre cervell ens juga males passades i molt sovint, grups d’objectes els interpreta, segons el context, com si fossin un sol objecte. I aqui sí que hi ha un gran camp obert a la creativitat de cadascú!
• Setmana del 8 al 14 d’abril: l’espai negatiu
  Pot ser negatiu un espai? Doncs quan parlen d’art o de disseny gràfic, sí. Sovint és més fàcil definir conceptes per oposició que definir-los directament. Quin seria, doncs, l’espai positiu en una fotografia, una pintura o un disseny gràfic? L’espai positiu seria l’espai que ocupa allò sobre el que volem cridar l’atenció, el motiu principal de la imatge, l’acció, el centre d’atenció…
  
  Per oposició, doncs, podríem dir que l’espai negatiu és tot allò que envolta aquest centre d’atenció. Tot aquell espai en el que no hi ha res significatiu, però que sense aquest espai negatiu, la fotografia no tindria sentit.
  
  Per al repte d’aquesta setmana proposem treballar l’espai negatiu. I treballar-lo de tal manera que, tot i no ser el motiu principal de la imatge, hi tingui un pes molt significatiu.
• Setmana del 15 al 21 d’abril: reflexos
  Segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, els humans troben estètics i atractius els paisatges en el quals identifiquem que la vida hi seria fàcil i agradable. Sí que hi ha paisatges ferèstecs que ens sorprenen, però els prats, els rius o la proximitat del bosc, paisatges en els que hi trobaríem tot allò que necessitem (menjar, refugi, aigua, combustible…) ens transmeten unes sensacions de serenor i de calma que cap altre paisatge ens provoca.
  
  Dins d’aquest àmbit, l’aigua hi juga un paper especial. Efectivament, l’aigua és font de vida i la presència de l’aigua és allò que fa que un paisatge sigui acollidor. A nivell estètic, l’aigua també ens aporta una quantitat inacabable de possibilitats creatives: salts d’aigua, cursos de rius, llacs, llargues exposicions… reflexos.
  
  En aquesta ocasió ens volem centrar en els reflexos i en la força estètica dels reflexos. L’aigua és probablement la font natural més habitual de reflexos, però no cal que ens centrem en l’aigua. A la nostra vida quotidiana hi ha molts més elements que tenen la facultat de reflectir formes, colors, volums o dissenys. Us proposem, doncs, explorar al màxim les possibilitats creatives que els reflexos ens ofereixen.
• Setmana del 22 al 28 d’abril: sentit de l’escala i les proporcions
  Molt sovint se’ns fa difícil interpretar les mides d’allò que veiem en una fotografia. Si no hi ha objectes d’una mida coneguda, no podem saber com de gran és allò que se’ns ensenya i moltes vegades ens en podem fer una idea equivocada. En moltes ocasions això no té cap importància, però hi ha casos en els que les sensacions que ens crea una imatge poden ser molt diferents si som conscients de les magnituds d’allò que estem veient.
  
  Pel repte d’aquesta setmana us proposem fer fotografies en les quals, gràcies a la composició o bé a tot allò que haurem inclòs dins del nostre enquadrament, ens puguem fer una idea força exacta de les dimensions dels objectes, paisatges o elements que formen part de les nostres fotografies.
• Setmana del 29 d’abril al 5 de maig: sensació de moviment
  Segurament molrs recordareu que durant molts anys una de les acepcions de la paraula «instantània» era sinònim de fotografia. Aquesta expressió era més usada en castellà, l’idioma en el qual el franquisme pretenia educar-nos (més vaiat adoctrimar-nos), que no pas en català, però segur que molts l’havíem sentit. Diria que se n’ha anat perdent l’ús, però el cert és que la fotografia, a diferència del cinema o el vídeo, capta un instant de les nostres vides, no una seqüència de fets.
  
  Ara bé, dins d’aquest instant, és més que probable que hi hagi elements dins les nostres fotografies que estiguin en moviment i d’altres que mantinguin una posició estàtica. En el repte d’aquesta setmana proposem captar imatges en les quals es transmeti d’una manera clera i evident, que alguns dels motius que formen part de la imatge que hem captat estan en moviment. Les imatges que ho aconsegueixen aporten un dinamisme especial a les nostres fotografies.
• Setmana del 6 al 12 de maig: el retorn de la vida
  És primavera. Tot i que el temps s’ha tornat boig i en algunes comarques del nostre país ja fa setmanes que hi va arribar i en algunes altres encara li costa, arreu podem veure els senyals que la natura ens dona: tot allò que durant l’hivern havia quedat adormit ara es desperta.
  
  Trobem senyals d’aquest despertar arreu: en els borrons dels arbres, en el creixent de les branques, en les poncelles que van apareixent arreu, en el pol·len que voleia, en les espècies mgratòries que ara ens arriben… Són moltes les manifestacions que encara podem trobar típiques d’aquesta estació de l’any i que ens recorden, d’una manera molt emocionant, que la natura, malgrat tot, encara funciona.
• Setmana del 13 al 19 de maig: llarga exposició
  Una de les tècniques més utilitzada darrerament per mostrar realitats diferents en fotografia és la de les llargues exposicions. En un principi, les llargues exposicions s’utilitzaven per mostrar el moviment. Tenint en compte que la fotografia capta un instant de la nostra vida i això significa aturar el moviment, en allargar aquest instant el moviment es fa present a les nostres imatges.
  
  Darrerament, però, també utilitzem aquesta tècnica per crear sensacions completament diferents i, a vegades, contràries a aquest desig de captar i transmetre el moviment. Quan el temps d’exposició es fa prou llarg, el que aconseguim és l’efecte contrari: el objectes en moviment es desibuixen i si l’exposició és prou llarga acaban desapareixent i queden només aquells que estan fixos dins del nostre enquadrament.
  
  El repte d’aquesta setmana obre, doncs, un ventall ampli de possibilitats creatives. Si que proposem, però, que la llarga exposició sigui visible en les imatges.
• Setmana del 20 al 26 de maig: paisatge horitzontal
  Des del nostre punt de vista el paisatge és la més difícil de les cares de la fotografia de natura. Per què? Doncs perquè el paisatge és accessible a tothom. Sempre estem voltats per algun tipus de paisatge i, per tant, cal que les nostres fotografies siguin molt especials perquè comuniquin alguna cosa diferent, perquè despertin emocions.
  
  Quin són els recursos que tenim per fer que les nostres fotografies siguin especials? En tenim de purament fotogràfics com, per exemple, utilitzar lents que ens presentin imatges diferents de les que veuen els nostres ulls (gran angulars per exagerar les distàncies entre objectes situats a plans diferents, teleobjectius que comprimeixen la perspectiva) o bé utilitzar temps d’exposició llargs, o molt curts, o exposicions en clau alta o en clau baixa per aconseguir imatges diferents.
  
  També podem cercar punts de vista diferents dels que trobaria quansevol persona que no analitzi el paisatge amb deteniment, com fem els fotògrafs, o aprofitar llums espectaculars o condicions meteorològiques poc habituals. Com veieu, tenim molts recursos per fer que les nostres fotografies de paisatge siguin atractives i interessants.
  
  En aquesta ocasió demanem, doncs, un paisatge horitzontal i deixem a la interpretació de cadascú (no ens agrada tallar les ales a ningú) què significa això d’horitzontal… Tant pot ser que fem les fotografies apaisades, com que cerquem destacar l’horitzontalitat del paisatge, com altres interpretacions que a nosaltres ni tan sols se’ns hagin acudit… Totes les idees, com no podia ser d’altra manera, seran benvingudes!
• Setmana del 27 de maig al 2 de juny: corbes
  Segons expliquen els mestres del disseny gràfic, la línia és un dels elements bàsics del llenguate visual. Hi ha dos tipus de línies: les rectes (horitzontals, verticals, inclinades, convergents, divergents, paral·leles, creuades, trencades…) i les corbes. Avui ens fixarem en les línies corbes.
  
  El mateix tractat de disseny gràfic afirma que la línia corba aporta «moviment, tendresa, gràcia, delicadesa o sensibilitat». Si hi ha diverses corbes molt juntes accentuen l’efecte de moviment. També hi ha diversos estils de corbes, cadascuna amb el seu significat gràfic. Les línies ondulades, per exemple, transmeten suavitat, bon humor, feminitat, simpatia. En canvi, les espirals ens provoquen una sensació d’excitació, de força, de creixement, de continuïtat.
  
  Avui proposem incloure línies a les nostres fotografies. Concretament, línies corbes. I podrem comprovar si realment ens transmeten aquestes sensacions de les que parlen els dissenyadors gràfics!
• Setmana del 3 al 9 de juny: l’interior d’un bosc
  El repte d’aquesta setmana és senzill: fer una fotografia de l’interior d’un bosc. I no s’ha de confondre-ho amb fer una fotografia des de l’interior d’un bosc. La preposició és important perquè significa que allò que la fotografia que presentem ha d’il·lustrar és l’interior del bosc, no un detall, ni un element que es trobi a l’interior del bosc. Cal que a la fotografia hi puguem veure un bosc, però fotografiat des de dins.
  
  Sabem que no és una fotografia fàcil de fer, perquè a l’interior d’un bosc és fàcil que hi hagi grans contrasts i aquí rau el repte: o bé cal trobar una situació en la qual aquests contrasts siguin mínims o bé cal gestionar molt bé l’exposició i el processat per tal que puguem veure els detalls, malgrat el constrast, o bé hem de ser prou creatius perquè aquests contrasts siguin interessants.
• Setmana del 10 al 16 de juny: objectes inanimats
  Els que fotografiem la natura, normalment, ens fixem en els grans paisatges, en el cel (tant diürn com nocturn) o bé en els éssers vius. Ara proposem fixar-nos en objectes inanimats. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, un objecte és una «Cosa material en tant que s’ofereix als nostres sentits», o sigui, qualsevol cosa, formada per materials diversos, que els nostres sentits puguin captar. Com que som dins de l’àmbit de la fotografia, ens limitarem a aquestes coses que la nostra vista pugui captar. Però fixeu-vos que l’enunciat parla d’objectes, no de conjunts d’objectes.
  
  La segona part de l’enunciat ens diu que aquest objecte ha de ser inanimat, o sigui, que no té la capacitat de canviar per sí mateix la seva posició, forma o mida. I això exclou tots els éssers vius, que sí que tenen totes, o algunes, d’aquestes capacitats. Però sí que inclou els ésser vius que han perdut la vida i que, per tant, han perdut aquestes capacitats.
• Setmana del 17 al 23 de juny: punt de vista original
  Els humans estem acostumats a mirar el món des d’un punt de vista elevat. Certament, hi ha animals que encara s’ho miren tot des de més amunt que nosaltres, però si hi pensem, els punts de vista de la majoria d’animals, que són els únics éssers vius que tenen la facultat de veure-hi, és força diferent de la nostra.
  
  Però la diferència d’altitud no és l’únic que ens diferrencia d’altres animals. Us imagineu com ha de ser la vida d’una formiga, per exemple, circulant sempre entre brins d’herba? O la d’un escorpí, amagat sempre sota una pedra? Per força, la seva percepció del món ha de ser diferent de la nostra!
  
  Aquesta setmana us proposem sortir del punt de vista humà i capbussar-nos en la infinitud d’altres possibilitats que ens ofereix la natura. Segur que descobrirem que el món pot ser molt diferent del qual estem acostumats.
• Setmana del 24 al 30 de juny: objectes il·luminats amb llum natural
  Per a molts de nosaltres aquest repte serà fàcil. Es tracta de fotografiar objectes (podeu trobar la definicio d’objecte al repte de fa dues setmanes), però el condicionant serà que ha d’estar il·luminar per llum natural, o sigui, que no podem fer servir cap de les fonts de llum que hem creat els humans com un flaix, leds, bombetes, fluorescents, espelmes, etc. Els que sortm a fer fotografies a la natura gairebé sempre fem servir la llum natural, però els que feu fotografies a casa, o a les ciutats, us hi heureu de mirar una mica més!
• Setmana del 1r al 7 de juliol: ombres
  La paraula fotografia significa dibuixar amb la llum. I, gairebé sempre, allà on hi ha llum hi ha ombres. Si anem al diccionari, la 1a accepció que trobem de la paraula «ombra» és: Obscuritat relativa deguda a la intercepció dels rajos de llum. I, també, Part definida de l’espai a la qual la interposició d’un cos opac priva d’arribar els rajos de llum provinents d’un cos lluminós. Imatge que aquest espai fa sobre una superfície reproduint en silueta la forma del cos interposat.
  
  En la gran majoria d’ocasions, en les nostres fotografies, les ombres tenen una funció: destacar els volums i les textures, ressaltar els objectes il·luminats, donar profunditat a les nostres imatges, etc. En aquesta ocasió, però, les volem convertir en les protaginistes de les nostres fotografies. El que proposem, doncs, és cercar i captar situacions en les quals les ombres siguin el centre d’atenció de la imatge, el motiu principal, allò que capta la nostra mirada.
• Setmana del 8 al 14 de juliol: silueta
  Sempre procurem, en fotografia, no perdre informació. Ni a les llums ni a les ombres. I ens mirem els histogrames per assegurar-nos que és així. Però en fotografia no hi ha lleis absolutes i hi ha casos en que precisament cerquem cremar les llums o deixar les ombres ben negres. Un d’aquests casos és la fotografia de siluetes.
  
  Què és una silueta? En aquest cas, les definicions que aporta el diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans no ens serveixen gaire ja que estan totes referides a altres arts i deixen de banda la fotografia, però Adobe, el fabricant de Photoshop, Lightroom i altres programes dedicats a la fotografia, defineix la paraula silueta com «una imatge sòlida i fosca d’un subjecte davant d’un fons més clar».
  
  Es tracta doncs d’aconseguir fotografies interessants en les quals destaqui la silueta de qualsevol subjecte davant d’un fons més clar.
• Setmana del 15 al 21 de juliol: paisatge vertical
  Fa unes setmanes el repte era fer una fotografia de «paisatge horitzontal». I vam deixar a la interpretació de cadascú què carai volia dir això d’un paisatge horitzontal. Ens referíem a una fotografia d’un paisatge en la qual l’enquadrament era horitzontal? O bé el repte consistia en trobar un paisatge els elements del qual formessin línies, plans i horitzons horitzontals?
  
  Ens tornem a trobar en la matexa situació i, evidentment, tampoc ara voldrem interferir en les interpretacions de cadascú, perquè precisament d’això va el repte, d’esmolar la nostra creativitat. Per aquest motiu, pel repte d’aquesta setmana, que titulem «paisatge vertical», tampocposarem tanques al camp i tant ens podem centrar a fer fotografies de paisatge en les quals hem escollit un enquadrament vertical, com fotografies amb l’orientació que vulguem però que il·lustrin un paisatge configurat per línies, formes, volums o plans verticals.
• Setmana del 22 al 28 de juliol: detalls (macro)
  Una de les virtuts de la fotografia és que sovint ens ensenya allò que tenim davant del nas, però que ens costa fixar-nos-hi. De vegades és gràcies a la tècnica com, per exemple, la quantitat d’estrelles que veiem al cel nocturn o la rotació de la Terra que veiem molt clara en una circumpolar.
  
  Però és en la macrofotografia on aquesta capacitat s’expressa amb més força. Perquè la macrofotografia, que consisteix a acostar-nos molt més de l’habitual als motius que fotografiem, ens mostra detalls que gairebé sempre ens passen desapercebuts.
  
  Un concepte determinant en fotografia és la ràtio de reproducció, que és la relació que hi ha entre la mida de la projecció sobre el sensor de l’objecte fotografiat i la mida real d’aquest objecte. Per exemple, si un objecte fa una mida de 10mm i la imatge d’aquest objecte sobre el sensor fa 5mm, la ràtio de reproducció seria de 5:10 o, el que és el mateix, 1:2. Si tinguéssim un objectiu que no ens permetés acostar-nos-hi tant i la mida de la imatge sobre el sensor fos de 2mm, la ràtio de reproducció seria 2:10 o bé de 1:5. Si, en canvi, tenim un objectiu que ens permet acostar-nos-hi molt i la mida de la imatge en el sensor és exactament igual que la mida real seria 10:10 o, simplificant, 1:1.
  
  Segons alguns llibres de fotografia, podem considerar que som dins del camp de la macrofotografia quan ens movem entre ràtios de reproducció de 1:4 i 1:1. Si no ens acostem prou com per arribar a 1:4 estaríem parlant de fotografia d’aproximació. En canvi, si ens acostem molt i aconseguim una ràtio de reproducció superior a 1:1 estaríem parlant de microfotografia. Però a Imaginem no ens agrada posar fronteres (bé, algunes sí que les posaríem de gust…) i, per tant, no demanem aquesta precisió. En aquest cas, proposem fer fotografies de detalls que, molt sovint, ens passen desapercebuts.
• Setmana del 29 de juliol al 4 d’agost: centre d’atenció centrat
  Tots hem sentit parlar de la regla dels terços o de la proporció àuria. Segons aquestes normes de composició, el centre (o centres) d’interès de les nostres composicions haurien de situar-se a les línies que divideixen el fotograma en terços o seguint la proporció àuria.
  
  Però, com hem dit sempre, les normes hi són per saltar-se-les. Tanmateix, saltar-se les normes només funciona si té sentit fer-ho, o sigui, si el resultat de saltar-se-les és millor que el que obtindríem seguint-les.
  
  I aquest és el repte d’aquesta setmana: trobar composicions en les quals situar el centre d’interès al centre de la imatge ens aporti, des del punt de vista estètic, emocional o comunicatiu, una imatge millor que la que obtindríem seguint les normes de composició.
• Setmana del 5 a l’11 d’agost: el cel
  Sovint parlem del cel, però sabríem explicar què és el cel, exactament? Segons el diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, la paraula «cel» té 5 accepcions, però a nosaltres només ens interessen les dues primeres, que diuen:
  
  1 1 m. [FIA] [LC] Part de l’espai que ens apareix com una volta sobre nostre circumscrita per l’horitzó. 
  2 1 m. [FIA] [LC] Espai que envolta la Terra, poblat pel Sol, la Lluna i els estels.
  
  Podríem concloure, doncs, que el cel és tot allò que tenim per damunt de l’horitzó, descomptant-hi els objectes (arbres, edificis, instal·lacions, etc) que sobresurtin per damunt d’aquesta línia.
  
  En aquesta ocasió, i tenint en compte que el proper repte és «la nit», el que proposem són fotografies en les que el cel diürn en sigui el protagonista i deixem a l’elecció de cadascú si hi inclou o no l’horitzó.
• Setmana del 12 al 18 d’agost: la nit
  Aquesta setmana no hi ha secret, el tema del repte és la nit i, com bé sabeu, la nit comença quan acaba el crepuscle astronòmic del vespre, o sigui, quan el Sol és 18º per sota l’horitzó de ponent, i acaba quan comença el crepuscle astronòmic del matí, també quan el Sol és 18º per sota l’horitzó de llevant. Com a resum, la nit és l’espai de temps en el qual el Sol és més de 18º per sota de l’horitzó.
  
  En aquesta ocasió, dons, el que proposem són fotos fetes durant aquest periode de temps.
• Setmana del 19 al 25 d’agost: un paisatge amb alguna figura humana
  Segons diu el diccionari, paisatge és aspecte, vista, d’un paratge natural. Ara bé, què és la natura? Tornant al diccionari, natura és el conjunt de les coses creades o bé el conjunt de les produccions en què no intervé l’ésser humà. Hem de confessar que ens sorprèn aquesta definició ja que deixa els humans fora d’allò natural i nosaltres considerem, en canvi, que sí que en formem part.
  
  És cert que ens costa pensar en un entorn copletament ocupat per construccions humanes com a paisatge. En canvi, sí que ens sentim còmodes considerant paisatge un entorn rural, tot i que és el resultat d’una transformació total provocada per l’acció dels humans.
  
  Aquestes reflexions ens porten a determinar que el repte d’aquesta setmana hauria de consistir en fotografies de paisatges naturals, o sigui, amb una mínima interveció humana, o bé paisatges rurals, en els quals la transformació que hi hem fet no ha provocat la desaparicio gairebé completa de la vida silvestre, on hi hàgim inclos una, o diverses, figures humanes, i que aquestes figures hi aportin algun sentit, ja sigui fer-nos-en apreciar les proporcions, fer-nos més amable i més assequible aquest paisatge o, senzillament, fer-lo més estètic.
• Setmana del 26 d’agost al 1r de setembre: rius i/o salts d’aigua
  Un estudi de la Universidad Complutense de Madrid referent a com els humans percebem el paisatge i quins paisatges ens semblen més atractius va concloure que ens sentim seduïts per aquells paisatges en els quals hi endevinem la possibilitat de sobreviure-hi, o sigui, que hi podríem trobar tot allò que necessitem per assegurar la nostra vida: aliments, aigua i refugi.
  
  El repte d’aquesta setmana se centrarà en l’aigua. Concretament en l’aigua dolça corrent que de manera natural trobem al nostre planeta: els rius. Dels rius en podem destacar molts aspectes: les formes que agafen en travessar el territori, com s’encaixonen en uns punts i formen meandres en altres, els detalls de l’aigua topant contra les pedres i, evidentment, com l’aigua salva els relleus bruscs formant salts d’aigua. Setmana d’aigua, de rius i de salts d’aigua.
• Setmana del 2 al 8 de setembre: fauna silvestre
  El repte d’avui no hauria de tenir secrets: fauna silvestre. O sigui, animals que no han estat domesticats ni criats pels humans. Això exclou tot el bestiar, les mascotes i tots els animals en captivitat.
  
  En definitiva, aquesta setmana ens proposem fotografiar animals lliures, que sobreviuen sense cap mena de dependència amb els humans, almenys cap dependència intencionada.
  
  Sovint, en pensar en animals silvestres, descartem poder-los fer fotografies perquè pensem que no tenim l’equip o els coneixements adequats, però hi ha molta fauna silvestre fàcilment accessible. No ens referim només als ocells o als mamífers. També són animals silvestres els insectes, els cargols o els peixos, per posar només alguns exemples!
• Setmana del 9 al 15 de setembre: els arbres
  Heu provat de fotografiar arbres? No és gens fàcil. En la nostra fantasia, els arbres sempre ens els imaginem perfectes, amb un port estètic i un bon equilibri de forces. Amb el brancatge ben distribuït i una presència extraordinària.
  
  Però aquest arbre que tenim al cap difícilment el trobarem. La gran majoria d’arbres són escabellats, sense caràcter. O són dins del bosc, barrejats amb altres arbres, de manera que se’ns fa difícil veure’n la forma i fer-lo destacar. A més, encara no som a la tardor i no ens podem refiar de trobar-ne que destaquin pel color de les seves fulles. Quina mala llet, oi? 🙂
  
  Aquest és el repte d’aquesta setmana: trobar algun arbre, o conjunt d’arbres, que tinguin caràcter, que destaquin, un arbre, o conjunt d’arbres, d’aquells que quan el veus no et pots estar de dir «caram! Quin arbre!». I, un cop trobat, saber-lo fotografiar de manera que en destaquem precisament allò que ens ha fet exclamar aquell «Caram!».
• Setmana del 16 al 22 de setembre: capes en el paisatge
  Gairebé sempre veiem la fotografia en dues dimensions. A la pantalla del nostre ordinador o des nostre mòbil, projectada en una paret o impresa en un parer. Però el món en el que vivim en té tres de dimensions. I un dels reptes de la fotografia és, precisament, representar aquest món de tres dimensions en un espai de només dues.
  
  Per aconseguir-ho hi ha diverses tècniques: objectes similars que es veuen cada cop més petits a mida que s’allunyen, línies convergents, línies en forma de S, la perspectiva aèria… Un d’aquestes tècniques és la de captar el paisatge en capes, o sigui, elements situats a distàncies diferents i que ens transmeten aquesta sensació de tridimensionalitat que el nostre univers requereix.
• Setmana del 23 al 29 de setembre: una estrella en el sol
  Aquest és un repte sense gaire dificultat: aconseguir que el Sol quedi com una estrella en les nostres fotografies. I tots sabem que això s’aconsegueix quan el Sol és un punt en el nostre fotograma i tancant el diafragma. És la difracció de la llum qui fa aquest efecte i, per tant, tancant el diafragma s’aconsegueix que aquesta difracció sigui més significativa i, per tant, més visible.
  
  Evidentment, el nombre de puntes de l’estrella, com de gran és aquesta estrella i com de gran n’és el centre no té cap importància i anirà al gust de cadascú!
• Setmana del 30 de setembre al 6 d’octubre: una fotografia en la qual el color sigui la part predominant
  Diuen els gurús de la fotografia que cada imatge hauria de tenir un centre d’interès. Sovint pensem que aquest centre d’interès ha de ser una persona, una mirada, un objecte, una forma… però el centre d’interès també poden ser les sensacions que ens transmet la fotografia: el fred, la humitat, la lluminositat, l’alegria, la pau…
  
  En aquest repte el que demanem és que sigui el color allò que ens crida l’atenció en les nostres imatges. Que sense el color, que tant pot ser un color determinat en una part de la imatge com el color general de la fotografia, aquella imatge no tindria el mateix atractiu ni la mateixa força.
• Setmana del 7 al 13 d’octubre: fotografia feta amb un teleobjectiu
  Tots sabem que els objectius es divideixen en tres àmbits segons la seva distància focal: els angulars, els objectius normals i els teleobjectius. L’objectiu normal és aquell que té una distància focal exactament igual a la diagonal del fotograma o del sensor. Aixó doncs, per a una càmera de format universal (FF) l’objectiu normal seria el de 43.26 mm. Per simplificar, diem que és el de 50mm. En una càmera APS-C seria el de 28.4 mm o de 26.7 mm en el cas de Canon, que fa els sensors una mica més petits. Igualment, ho simplifiquem i assumim que el normal és el de 28 mm. Per a micro 4/3 l’objectiu normal seria el de 21.6 mm o, simplificant, el de 21 mm. Tots els objectius que tenen una distància focal més curta que l’objectiu normal es consideren angulars i tots els que la tenen superior, teleobjectius.
  
  Però el més interessant és pensar per a què serveixen aquestes diferents distàncies focals. És evident que com més curta sigui la distància focal d’un objectiu més gran serà el seu angle de visió i com més llarga, més petit serà aquest angle. Ho podem comprovar fàcilment mirant a través d’un forat. Si posem el forat molt a prop de l’ull, distància focal curta, tindrem un gran angle de visió a través d’aquest forat. Si l’allunyem, o sigui, augmentem la distància focal, l’angle de visió a través del forat serà molt més estreta. Així doncs, una de les aplicacions dels diferents objectius és ajustar l’angle de visió a la composició que ens interessa.
  
  Però aquesta és un aplicació massa poc creativa de les diferents distàncies focals, perquè l’efecte que canviar la distància focal fa en les nostres fotografies no es limita a l’angle de visió. Canviar la distància focal, té una altra conseqüència que no constatarem en mirar a través d’un forat, ja que el forat no té lents òptiques, però els nostres objectius sí. En varia la distància focal, a més de canviar l’angle de visió canviem la relació d’aspecte entre els objectes situats a diferents distàncies.
  
  Efectivament, en utilitzar un gran angular, els objectes propers exageren la seva mida i els llunyans la disminueixen fent l’efecte, a més, que les distàncies entre objectes augmenten. Com més angular sigui l’objectiu, més exagerada és aquesta sensació. En utilitzar teleobjectius aconseguim l’efecte contrari: objectes situats a distàncies diferents semblen apropar-se, com si l’espai es comprimís, i les mides d’aquests objectes tendeixen a igualar-se.
  
  I en això consisteix el repte d’aquesta setmana: en utilitzar un teleobjectiu per aconseguir aquest efecte de compressió de les distàncies, per aconseguir que elements situats a distàncies diferents semblin propers entre sí.
• Setmana del 14 al 20 d’octubre: textures
  Si hi ha una frase famosa en el món de la fotografia és la de Henri Cartier-Bresson: el moment decisiu. Segons Cartier-Bresson, per obtenir una bona fotografia calia prémer el disparador de manera que la càmera captés el moment decisiu d’una acció, ni un instant abans, ni un instant després. I per aconseguir-ho calia conèixer bé la situació i anticipar quin seria aquest moment decisiu, perquè sovint, aquest moment decisiu dura solament un instant i sense aquesta anticipació el perdem.
  
  Però aquesta no és l’única manera de veure la fotografia. Tot i que en algunes ocasions els fotògrafs de la natura també cerquen el moment decisiu (per la llum, per la posició dels diferents elements que omplen el nostre fotograma, per captar, també, el moment decisiu d’una acció), hi ha moltes més ocasions en les que no cerquem aquest impacte.
  
  Aquest és el cas del repte d’aquesta setmana: les textures. Si pensem que no fotografiem objectes, sinó la llum que aquests objectes reflecteixen, i ens mirem el nostre fotograma com el full de treball d’un dissenyador, podem pensar que fotografiem colors, línies, formes, volums i textures. Avui el que cerquem, doncs, són imatges en les que les textures en siguin les protagonistes indiscutibles.
  
  Ah! I no penseu que hem oblidat el diccionari. Segons el DIEC2, textura és:
  1 1 f. [IT] [LC] Disposició i ordre dels fils i passades en un teixit.
  1 2 f. [IT] Aspecte perceptiu visual i tàctil d’un teixit o d’un material tèxtil.
  1 3 f. [FLL] [LC] per ext. La textura d’una obra dramàtica.
  2 1 f. [LC] Manera com estan disposades les partícules d’un cos o d’una substància. Textura compacta.
  2 2 f. [GL] En un sediment, en un sòl, proporció de les diverses fraccions granulomètriques. Textura arenosa, llimosa, argilosa, argil·loarenosa, franca.
  2 3 f. [GL] Relació entre els minerals constituents d’una roca pel que fa a les dimensions dels grans, els seus contactes i l’estructura interna de la roca.
  3 f. [HO] Conjunt de propietats físiques d’un aliment.
  
  Que no ens passi res!
  
• Setmana del 21 al 27 d’octubre: el contrast
  Com bé sabem les càmeres no hi veuen igual que nosaltres. Hi ha dues diferències bàsiques: la primera és que nosaltres tenim experiències prèvies guardades a la memòria que ens permeten identificar allò que veiem. Això ens permet ser més eficients i, en determinades ocasions, en lloc d’interpretar la informació que ens arriba pels ulls, utilitzem la que tenim a la memòria. Per això, per exemple, nosaltres veiem sempre bé els colors, sense haver d’ajustar el balanç de blancs.
  
  L’altra gran diferència és que nosaltres mirem de manera continuada, mentre que la visió de la càmera és instantània. En mirar de manera continuada, el nostre sentit de la vista fa que ens esforcem més a observar les zones menys clares de l’escena. En conseqüència, nosaltres veiem bé tots els detalls del que tenim a la vista, tant a les zones clares com a les fosques. Però això no passa amb les nostres càmeres que, en captar l’escena en un instant, no poden registrar alhora les llums i les ombres.
  
  Normalment, aquesta diferència comporta un problema d’excés de contrast que implica que en les nostres fotografies hi hem de sacrificar alguns detalls, o bé a les ombres o bé a les llums i, fins i tot, s’han inventat tècniques com l’HDR per superar aquestes limitacions del nostre equip fotogràfic. En aquesta ocasió, però, us proposem precisament el contrari i aprofitar allò que en un principi és una limitació per aconseguir imatges en les que l’atractiu sigui, precisament, un alt contrast.
• Setmana del 28 d’octubre al 3 de novembre: colors de tardor
  La tardor… Tenim la sort que vivim a una latitud on tenim quatre estacions, cosa que no passa pas arreu del món. I tenim la sort que cada estació té la seva gràcia: l’hivern amb el gel, el gebre i la neu, la primavera amb els mil colors de les flors, l’estiu… bé, a l’estiu la majoria fa vacances… i la tardor, quan la natura s’apaga per protegir-se del fred de l’hivern, els arbres caducifolis perden les seves fulles i moltes planten acaben el seu cicle vital amb els fruits que es pansiran i escamparan les seves llavors.
  
  A la tardor alguns boscos canvien el verd de les fulles pel groc d’or, el taronja d’aram o el vermell de sang. I algunes plantes presenten els seus fruits vermells, negres o blavosos. Aquest repte tracta, doncs, de captar aquests colors típics de la tardor.
• Setmana del 4 al 10 de novembre: fotografia feta amb un granangular
  Com ja vam comentar amb el repte dedicat a la fotografia amb teleobjectiu, la distància focal de les nostres lents no ens permet només decidir quin angle de visió tindrà la nostra càmera, sinó que també ens obre possibilitats més creatives com comprimir la perspectiva, quan utilitzem teleobjectius, o exagerar-la, fent que els primers termes tinguin una presència molt més gran i que la mida i la importància, dels objectes que són al fons de les nostres imatges quedin reduïdes en utilitzar granangulars. Com més curta sigui la distància focal, més evident serà aquest efecte.
  
  En aquesta ocasió el que proposem, doncs, és utilitzar objectius angulars i fer composicions en les que el primer terme destaqui sobre la resta de la imatge.
• Setmana de l’11 al 17 de novembre: natura abstracta
  En general, els qui fotografiem la natura tendim a fotografiar escenes o objectes que podem reconèixer: un paisatge, animals, plantes, el cel estrellat… A més, normalment, cerquem la bellesa en els propis subjectes que escollim. No ens serveix qualsevol paisatge, necessitem un paisatge «bonic». tampoc ens conformem amb qualsevol flor, volem una flor ben constituïda, amb els pètals perfectes, sense cap tara.
  
  Aquesta setmana el repte consisteix en fugir dels objectes, centrar-nos en els volums, les formes, els colors, les línies… i tractar-los com a elements de disseny gràfic de manera que creïn una imatge estètica i interessant, més enllà d’allò que pugui representar.
  
  El títol del repte és natura abstracta, per la qual cosa les imatges haurien de ser d’elements naturals. Però ja sabeu que no tenim gaire interès a ser estrictes i que creiem que la frontera entre allò natural i allò artificial són difuses. Al cap i a la fi, els humans, no som també un producte de la natura? Per tant, deixem al vostre al vostre criteri l’elecció dels motius que escolliu.
• Setmana del 18 al 24 de novembre: apilament d’enfocament
  En alguns dels reptes anteriors ja s’han presentat apilaments d’enfocament, aquesta tècnica que serveix per superar una de les limitacions físiques que té el nostre equip fotogràfic però que no té el nostre sistema de visió: la profunditat de camp. De fet, en fotografia, la profunditat de camp no existeix. Realment, només és possible enfocar correctament tot allò que està situat en un pla situat a una distància concreta del nostre sensor. Podem variar aquesta distància amb l’anell d’enfocament, però igualment, només tindrem perfectament enfocat allò que estarà en un pla paral·lel al sensor situat a la nova distància.
  
  Tanmateix, tots hem vist fotografies en les quals hi veiem enfocat tant el primer terme com el fons. El fet que «veiem enfocat» el que està situat a distàncies diferents no significa que realment n’estigui. Si la nostra agudesa visual no és suficient com per percebre aquests petits desenfocaments, nosaltres ho veurem enfocat encara que en realitat tingui un lleuger desenfocament. Per això parlem de profunditat de camp, que és el marge de distàncies en les quals estan situats els objectes que nosaltres «veiem enfocats» en una fotografia.
  
  Però a la vida real no tenim aquest problema. Nosaltres ho veiem tot sempre igualment enfocat, estigui situat a la distància que estigui. Per què hi ha aquesta diferència en com nosaltres percebem una escena i en com la veu la càmera? Bàsicament rau en la diferent manera que tenim de mirar. La càmera observa l’escena en una fracció de segon mentre que nosaltres la mirem de manera continuada, la qual cosa ens permet fixar-nos en objectes situats a plans diferents i crear una imatge visual en la qual tot està perfectament enfocat.
  
  L’apilament d’enfocament ens permet simular allò que fa en nostre sistema de visió: fotografiar plans diferents i muntar-los per tal d’obtenir una imatge en la qual tot estigui enfocat. O el que és encara millor: obtenir una imatge on tot allò que considerem important en la nostra composició estigui ben enfocat i allò que considerem que no cal, estigui desenfocat.
  
  El repte d’aquesta setmana consisteix, doncs, en crear imatges amb aquesta tècnica, tenint cura que només estigui ben enfocat el centre d’atenció de la imatge i que la resta estigui ben desenfocat per, d’aquesta manera fer-lo destacar de la resta.
• Setmana del 25 de novembre al 1r de desembre: les formes de la natura
• Setmana del 2 al 8 de desembre: minimalisme
• Setmana del 9 al 15 de desembre: fotografia feta amb un objectiu normal
• Setmana del 16 al 22 de desembre: posta de Sol
• Setmana del 23 al 29 de desembre: explica una història amb una sola foto