\r\nEl desaparegut Galen Rowell, un dels meus fotògrafs de natura i paisatge de referència, tenia una teoria sobre la qual va escriure en nombrosos assajos fotogràfics. Deia que sense records seríem incapaços de percebre el món de manera associativa; que podríem contemplar-lo, sí, però amb una mirada perduda i buïda. Estudis científics demostren que els records, visuals o no, són sempre associatius. Per exemple, determinats olors i sons són tan associatius que quan els notem, immediatament evoquem sensacions viscudes.\r\n\r\nAmb l’experiència visual passa el mateix. El nostre sistema ocular és tan sofisticat que pot provocar una resposta emocional només mirant la foto d’una persona estimada. Per això la fotografia té aquesta força i per això fotos tècnicament perfectes que no evoquin records i emocions intenses ens semblen avorrides.\r\n\r\nCom a editora gràfica he après que l’emoció es pot trobar en imatges de paradisos remots, però també en els ulls d’un llop o les ales d’una papallona. Que a mesura que passen els anys, els detalls dels nostres records s’esvaeixen i perden pes, i el nostre imaginari mental es torna més iconogràfic. Per això sempre busco i selecciono les imatges que capturen l’essència d’un moment significatiu del que s’ha estat testimoni, que mostren un món menys caòtic, difícil i accidentat del que veiem, un món simplificat i idealitzat. Instants perduts per sempre en el temps que la fotografia fixa en la nostra memòria, simplificant-los fins arribar-ne a l’essència.\r\n
\r\nLa conservació del territori no és un instint natural de l’home. Hem transformat part del nostre món en un pantà tòxic, contaminat el sòl amb residus industrials, deforestat milers de quilòmetres quadrats, provocat els desastres nuclears de Txernòbil i Fukushima… La fotografia pot ser “aquella tènue llum que modestament”, com Eugene Smith apuntava, ens ajudi a recordar que la Terra no ens pertany, que som nosaltres els que li pertanyem. Imatges impactants, plenes d’esperança i d’urgència, que recullen l’èxtasi d’un moment, un arravatament, una esperança, un dolor, un record… Imatges que són una inspiració a protegir els paratges i éssers del planeta; que conviden a mirar, però també a recordar que tota la bellesa que percebem i tots els esforços que destinem a protegir el medi ambient són un pas més cap al descobriment i la conservació de tots els espais que fan de la Terra un món a preservar.\r\n\r\n© Maria Rosa Vila.\r\n\r\n