\r\n\r\nSempre cal perseguir els somnis. Sovint, els acabes atrapant.\r\n\r\nLa primera notícia de la Graèlsia em va arribar quan tenia 12 o 13 anys. Un molt bon amic meu, el Josep Llovera, es va aficionar, en aquella època a col·leccionar papallones i em va parlar d’una papallona nocturna preciosa i voltada de misteri que es deia Graellsia isabellae. L’havia descobert un tal Graells i havia quedat tan embadalit per la seva bellesa que va decidir dedicar-la a la reina Isabel. Per aquest motiu, la ciència, la va batejar amb el nom del descobridor (Graellsia) i amb el nom de la reina (isabellae). M’ho va explicar amb tanta passió que vaig quedar completament seduït per aquesta papallona gairebé impossible de veure i tan i tan bonica. Darrerament, la ciència ha decidit canviar-li el nom. Ara és la Actias isabellae. Ha quedat el nom de la reina i s’ha perdut el del descobridor. Els poderosos sempre guanyen. Jo, que no sóc monàrquic, proposo tornar-lo a canviar i anomenar-la Actias graellsi.\r\n\r\nVan anar passant els anys. Vaig estudiar electrònica, vaig treballar d’informàtic i, finalment, vaig deixar-ho tot per dedicar-me a la fotografia de la Natura. I el nom de Graellsia isabellae seguia ressonant dins del meu cap, amb aquella àuria de misteri gairebé èpic que li havia conferit a la meva adolescència. Fins que un dia un altre fotògraf, el Ferran Aguilar, em va donar una pista: la Graèlsia es podia veure fàcilment en una benzinera. Quin poc glamur! Però hi ha una benzinera en una àrea poc poblada, voltada per una immensa pineda de pi roig i pinassa que a la nit té els llums encesos i on, a l’època adequada, les Graèlsies són atretes per la llum. L’any a sobre, a l’època adequada, vaig anar a la benzinera i, realment, allà estava la reina de la nit.\r\n\r\nPerò jo no em sentia satisfet amb l’entorn en el que se’m presentava aquesta reina. La volia veure en el seu medi natural. I m’he dedicat a buscar-la. Al llarg dels anys n’he trobat restes a molts indrets en els que mai m’hauria imaginat que podria trobar aquesta meravella nocturna. La fotografia que aquí us presento està feta al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ara, no només sé on trobar-la, sinó que conjuntament amb el Ferran Aguilar (que en sap molt més que no pas jo), la Maria Rosa Vila i el Manel Soria, organitzem sortides per veure-la i fotografiar-la.\r\n\r\nVoleu perseguir aquest somni? Us hi podem ajudar: trobareu més informació a http://www.imaginem.cat/cercant-la-graellsia-la-reina-de-la-nit/\r\n\r\n© Francesc Muntada\r\n\r\nGraèlsia, la reina de la nit
\r\n\r\nSempre cal perseguir els somnis. Sovint, els acabes atrapant.\r\n\r\nLa primera notícia de la Graèlsia em va arribar quan tenia 12 o 13 anys. Un molt bon amic meu, el Josep Llovera, es va aficionar, en aquella època a col·leccionar papallones i em va parlar d’una papallona nocturna preciosa i voltada de misteri que es deia Graellsia isabellae. L’havia descobert un tal Graells i havia quedat tan embadalit per la seva bellesa que va decidir dedicar-la a la reina Isabel. Per aquest motiu, la ciència, la va batejar amb el nom del descobridor (Graellsia) i amb el nom de la reina (isabellae). M’ho va explicar amb tanta passió que vaig quedar completament seduït per aquesta papallona gairebé impossible de veure i tan i tan bonica. Darrerament, la ciència ha decidit canviar-li el nom. Ara és la Actias isabellae. Ha quedat el nom de la reina i s’ha perdut el del descobridor. Els poderosos sempre guanyen. Jo, que no sóc monàrquic, proposo tornar-lo a canviar i anomenar-la Actias graellsi.\r\n\r\nVan anar passant els anys. Vaig estudiar electrònica, vaig treballar d’informàtic i, finalment, vaig deixar-ho tot per dedicar-me a la fotografia de la Natura. I el nom de Graellsia isabellae seguia ressonant dins del meu cap, amb aquella àuria de misteri gairebé èpic que li havia conferit a la meva adolescència. Fins que un dia un altre fotògraf, el Ferran Aguilar, em va donar una pista: la Graèlsia es podia veure fàcilment en una benzinera. Quin poc glamur! Però hi ha una benzinera en una àrea poc poblada, voltada per una immensa pineda de pi roig i pinassa que a la nit té els llums encesos i on, a l’època adequada, les Graèlsies són atretes per la llum. L’any a sobre, a l’època adequada, vaig anar a la benzinera i, realment, allà estava la reina de la nit.\r\n\r\nPerò jo no em sentia satisfet amb l’entorn en el que se’m presentava aquesta reina. La volia veure en el seu medi natural. I m’he dedicat a buscar-la. Al llarg dels anys n’he trobat restes a molts indrets en els que mai m’hauria imaginat que podria trobar aquesta meravella nocturna. La fotografia que aquí us presento està feta al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ara, no només sé on trobar-la, sinó que conjuntament amb el Ferran Aguilar (que en sap molt més que no pas jo), la Maria Rosa Vila i el Manel Soria, organitzem sortides per veure-la i fotografiar-la.\r\n\r\nVoleu perseguir aquest somni? Us hi podem ajudar: trobareu més informació a http://www.imaginem.cat/cercant-la-graellsia-la-reina-de-la-nit/\r\n\r\n© Francesc Muntada\r\n\r\n