La Fujifilm X-T1, vista per Manel Soria

\r\n\r\nLes càmeres rèflex digitals (DSLR) semblen estar arribant a la maduresa tecnològica. Els nous models ens segueixen sorprenent amb resolucions increïbles, sensibilitats estratosfèriques i velocitats de ràfega al·lucinants, però cada vegada són més els usuaris que ja tenen suficients prestacions i busquen altres coses: càmeres discretes, petites, silencioses, lleugeres, de funcionament intuïtiu i prestacions equiparables a les d’una rèflex en qualitat d’imatge i velocitat d’enfocament. I també -per què negar-ho?-, busquen càmeres de disseny atractiu i construcció sòlida, metàl·liques i ben acabades.\r\n\r\n
1-0350
El meu gat Io, fotografiat amb el 18-55 / F2.8-4 OIS del kit, a ISO 3200, amb la llum del passadís apagada. L’objectiu del kit és una bona opció per a qui no tingui òptiques per aquesta càmera i vulgui disposar d’una lent versàtil. Aquí, la càmera va demostrar la seva capacitat d’enfocar amb precisió (a l’ull dret del gat), tot i la poca llum i el caràcter inquiet de l’animal.
\r\n\r\nMentre els fabricants de referència en el món rèflex -Nikon i Cànon- no semblen especialment interessats en substituir la tecnologia de miralls i visors òptics per una altra alternativa, altres amb menor quota de mercat estan llançant productes molt interessants. Un d’ells és Fujifilm, que després de la X100, X-Pro1, X-E1, X-E2 i X100S, d’aparença similar a les càmeres telemétriques, ara ens proposa la Fujifilm X-T1. Pel seu disseny i dimensions, aquesta càmera d’òptiques intercanviables i sensor de mida APS-C ens recorda les rèflex compactes d’enfocament manual dels anys 70 i 80, com la Olympus OM-1 o la Nikon FM. La seva elegància s’aprecia a primera vista, però a part del disseny, arriba a ser equivalent a una DSLR? Després d’una setmana d’ús de la X-T1, en entorns i condicions diversos, aquestes són les meves primeres impressions.\r\n\r\n
2-0781
Un retrat informal de la cuinera de l’Alberg Vall d’Àger i la seva estupenda paella. El balanç de blancs automàtic de la X-T1 és excel · lent, fins i tot amb llums tan complicades com els fluorescents.
\r\n\r\nVisor electrònic\r\n\r\nLes càmeres rèflex permeten al fotògraf veure exactament la mateixa imatge que arribarà a la pel·lícula o al sensor, i això les fa més versàtils que les telemétriques quan es tracta de fotografiar amb focals molt llargues, molt curtes o molt a prop del subjecte. Però això les obliga a disposar d’un mecanisme de mirall mòbil que és complex, sorollós i que necessita de complicacions addicionals com l’aixecament previ del mirall quan cal reduir les vibracions. Els visors electrònics permeten superar tots aquests problemes i mostrar la imatge que ja ha arribat al sensor, sense necessitat de mecanismes.Fins fa poc més d’ un any, en la meva ment el visor electrònic estava associat a una escassa qualitat d’imatge, de manera que quan vaig comprar una X100S -que té un visor híbrid òptic i electrònic-, vaig pensar que l’utilitzaria normalment en mode òptic. Però no ha estat així: he acabat utilitzant més l’electrònic que l’òptic. El de la Fujifilm X-T1 és encara millor que el de la X100S, fins al punt que jo personalment arribo a oblidar-me que no estic veient una imatge “real”. I el més important: la X-T1 pren les fotos sense retard apreciable. Fujifilm declara només 50 mil·lisegons de retard, el que està per sota de la percepció humana i és equivalent al retard d’una bona rèflex. Quan tingui temps, prometo mesurar el temps de resposta, i explicar com es pot fer.\r\n\r\nEn definitiva, jo només he trobat a faltar la visió òptica directa en algunes ocasions extremes: en la foscor absoluta de la nit estrellada, sense cap llum artificial, en el contrallum brutal del sol que entra pel parabrisa d’un cotxe a última hora de la tarda… o si se m’acut mirar pel visor amb la càmera apagada.\r\n\r\n
3-0634-2
La Llum Zodiacal (a la dreta de l’arbre), fotografiada a Àger a ISO 6400 amb el Samyang 8mm F2.8, amb una exposició de 30 segons. Aquest tipus de fotografies suposa una dura prova tant per la càmera, que ha de rendir molt bé a sensibilitats elevades, com per l’òptica. Sense arribar a les prestacions d’una rèflex full-frame d’última generació, la X-T1 es defensa molt bé en aquest camp. El Samyang no presenta aberració de coma excessiva a F2.8, i està ben construït. Amb el factor de retallada, es transforma en un 12 mm, però el seu camp de visió és francament espectacular.
\r\n\r\nAutofocus i ajudes a l’enfocament manual\r\n\r\nAmb el visor òptic, les càmeres digitals semblaven condemnades a perdre el autofocus per detecció de fase (la tecnologia que fan servir les rèflex) i haver de conformar-se amb la detecció de contrast, una mica més lenta. Amb el sensor X-Trans CMOS II, Fujifilm incorpora píxels dedicats a la detecció de fase, de manera que la càmera hauria de -en principi- poder enfocar tan ràpidament com una rèflex. És així? Pel que he pogut provar, amb focals curtes (fins a 55 mm ) i subjectes estàtics, la resposta és “sí”: el sistema funciona prou bé, fins i tot en condicions difícils. No he pogut provar encara la càmera amb focals més llargues, remeto als interessats a aquest enllaç a Dan Bailey Photo.D’altra banda, el sistema d’ajuda a l’enfocament manual de la X-T1 és realment bo. Disposa de diverses maneres, però al meu entendre el més útil és el que imita un visor d’imatge partida com el de les antigues càmeres rèflex manuals. Un botó dedicat ens amplia la zona central de la imatge. Aquesta combinació funciona molt bé, fins i tot amb òptiques antigues d’enfocament manual i escassa profunditat de camp, com un 50 mm 1.4, utilitzat durant la nit.\r\n\r\nLa Fujifilm X-T1 disposa a més d’un AF amb “detector de cares”. Reconec que ho vaig provar amb escepticisme, però… funciona molt bé!\r\n\r\n
4-0971
Com comentava, es pot utilitzar una gran varietat d’òptiques a la X-T1. Aquest retrat, fet a la llum d’un carrer d’Àger, està pres amb un Nikkor 50mm 1.4 AI, dels anys 80.
\r\n\r\nControl de l’exposicióHo he de reconèixer d’entrada: m’encanten els controls del diafragma, temps d’exposició i sensibilitat de la X-T1. Es prescindeix de les maneres de prioritat al diafragma, a la velocitat i manual. Simplement, cadascun dels tres controls mecànics de què disposa la càmera (diafragma, temps d’exposició i sensibilitat) té una posició “A” que vol dir que li deixem escollir a ella. Posar el diafragma en “A” significa prioritat a la velocitat; posar el temps a “A”, prioritat al diafragma (que jo utilitzo sovint). Fixar tots tres a un valor concret, com ara “ISO400, F5.6, 1/60” significa disparar en manual. I si ajustem diafragma i temps però deixem la sensibilitat en “A” perquè la triï la càmera, tenim una interessant manera que ens permet controlar profunditat de camp i congelar (o no) els subjectes. Això es pot fer amb una rèflex, però normalment cal rebuscar en els menús i jo normalment acabo per no usar-lo i disparar amb prioritat a l’obertura en condicions normals i en manual de nit.\r\n\r\nDes del punt de vista del disseny d’una interfície d’usuari, aquests controls -combinats amb un fotòmetre avaluatiu excel·lent- em semblen simplement insuperables en versatilitat, claredat i rapidesa. L’única possible millora que se m’acut seria que la càmera relacionés la velocitat mínima d’obturació amb la distància focal per calcular la sensibilitat quan s’utilitza un zoom.\r\n\r\n
5-1618
No em resisteixo a incloure un parell d’imatges més preses amb una altra òptica retro de la meva col · lecció, en aquest cas el Micro-Nikkor 55 F3.5 AI, que es va deixar de fabricar el 1979 però segueix funcionant perfectament a la X-T1, sense AF, però amb mesura matricial i prioritat a l’obertura. Tirant a plena obertura es poden aconseguir efectes interessants.
\r\n\r\nÒptiquesFujifilm està desenvolupant una interessant gamma d’objectius per a la seva sèrie X, entre els quals destaca el XF 56mm 1.2 R (que de moment no he pogut provar). A més d’aquests, altres fabricants ofereixen productes per a aquestes càmeres. Samyang , per exemple, disposa d’un magnífic 8mm ull de peix F2.8 que vaig utilitzar per fotografiar la Llum Zodiacal. Finalment, una opció molt atractiva són els adaptadors. La distància del pla del sensor fins a la muntura és molt petita a les cambres telemètriques (o de visor electrònic) que no necessiten allotjar el mirall mòbil. La Fujifilm X-T1, en particular, pot utilitzar gairebé qualsevol dels objectius que hi ha, sense res més que comprar un adaptador. De moment, he provat les òptiques Nikon AIS (les anteriors a les autofocus) i funcionen molt bé, amb enfocament manual. Però fins i tot més interessants encara són les òptiques per càmeres telemètriques, dissenyades per a les Leica o per les seves múltiples imitacions. La menor distància entre la muntura i el sensor de les càmeres telemètriques permet que les òptiques siguin bastant més petites, per la mateixa mida de sensor. L’única llàstima és que no conserven la seva distància focal original.\r\n\r\n
6-1723
Una altra presa amb el Micro-Nikkor 55 F3.5 AI i llum natural. Com comentava, amb les ajudes a l’enfocament manual, és una delícia utilitzar aquestes òptiques clàssiques a la X-T1.
\r\n\r\nAlguns detallsDóna la sensació que Fujifilm està ara passant una fase en què el seu objectiu és seduir els clients i potenciar la seva imatge de marca. La Fujifilm X-T1 té alguns detalls en aquesta línia:\r\n

    \r\n

  • Amb la càmera, ve un petit flash auxiliar que, encara que limitat, substitueix el flash integrat que porten la majoria de les rèflex.
  • \r\n

  • La X-T1 disposa de connexió a internet que es pot controlar des d’un telèfon Android o Apple. Mitjançant una aplicació gratuïta, es poden controlar també l’autofocus, els paràmetres d’exposició i capturar les fotografies o vídeos realitzats. El sistema és simple, però funciona bé i no dóna problemes.
  • \r\n

  • Al frontal hi ha una presa sincro per flash, que pot ser molt útil per treballar amb flaixos d’estudi. Certament, cada vegada més gent utilitza disparadors sense fil, però aquest connector ens pot treure d’un compromís.
  • \r\n

  • A diferència de la X100 i la X-Pro1, la X-T1 no disposa d’una rosca per a un cable disparador mecànic al botó de l’obturador. Al lateral de la càmera es pot connectar el cable elèctric RR – 90 del fabricant. Jo personalment prefereixo els disparadors elèctrics, que sempre podrem utilitzar amb un intervalòmetre, però haver de recórrer a l’específic del fabricant no em feia cap gràcia. Ara bé -i aquí hi ha el detall-, Fujifilm no ens obliga a comprar el seu comandament: la X-T1 també pot disparar amb un cable “normal” tipus jack compatible amb el que fan servir diversos models de càmera Canon.
  • \r\n

\r\n \r\n

7-1160
He inclòs aquesta presa en contrallum des de la cabina d’un avió, realitzada amb l’òptica del kit, per il · lustrar l’enorme rang dinàmic de les càmeres modernes, i de la X-T1 en particular. Aixecant els negres del RAW, si podem tirar a ISO baix, es poden salvar situacions complicades sense il · luminació artificial.
\r\n\r\nConclusióMés enllà del seu atractiu disseny retro, la Fujifilm X-T1 és una càmera molt interessant: innovadora, ben resolta i pensada per a usuaris seriosament interessats en la fotografia, ja siguin professionals o aficionats avançats. És discreta, petita, lleugera, molt ben construïda i silenciosa (però no tant com la gairebé inaudible X100S). Permet treballar amb una gamma àmplia i interessant d’òptiques, i està avalada per un fabricant que en els últims anys ha tingut una trajectòria molt ben definida. A manca de poder examinar els arxius RAW en profunditat (encara no els he pogut obrir amb Lightroom), les imatges JPG tenen una qualitat excel·lent fins i tot a sensibilitats elevades. No tan bones com les de les rèflex full-frame d’última generació, però al meu entendre, més que suficients per a qualsevol ús normal.\r\n\r\nEl que menys m’ha agradat de la X-T1 són els controls per moure la posició del punt d’AF: són massa petits i sobresurten molt poc del cos de la càmera. Amb els dies sembla que un es va acostumant, però són clarament un aspecte a millorar, en què coincideixen gairebé tots els que han provat aquesta càmera. Un altre tema que podria ser millor és la durada de la bateria, així com el sistema que ens informa del seu estat de càrrega. No és mala idea comprar una o dues bateries de recanvi si es volt utilitzar intensament la X-T1.\r\n\r\nPosats a demanar, podria ser full-frame? És d’esperar que en un futur Fujifilm llanci una gamma full-frame que doni a rodar tots els nostres objectius? Això, em temo, ha de ser un secret molt ben guardat. Però podria ser que no, que aquestes càmeres segueixin sent de format APS indefinidament. El principal motiu per fer sensors més grans seria la qualitat d’imatge en sensibilitats molt altes, i -com he dit- aquesta càmera ja és prou bona en aquest aspecte gairebé per a qualsevol ús raonable. O també, poder disposar d’un major control sobre la profunditat de camp, però això ja es pot aconseguir amb òptiques com el XF 56mm 1.2 R.\r\n\r\nEn qualsevol cas, crec que aquesta X-T1 viatjarà molt amb mi, probablement més que la meva rèflex. La meva esquena ho agrairà: el cos de la X-T1 i el Samyang 8 mm caben junts a la funda de l’objectiu 24-70 F2.8 de Nikon, i crec que pesen menys. Ja aquest estiu, viatjant amb la X100S em vaig adonar que la tenia a les mans més temps que la rèflex, encara que per al tipus de fotografia que jo faig, trobava a faltar una gamma de distàncies focals més àmplia que el 35 mm fix.\r\n\r\n
8-1495
Finalment, una fotografia realitzada amb el Samyang 8mm F2.8 a ISO 1600, des de dalt de la Mola. No és que sigui una gran ascensió, però per caminar per la muntanya sempre s’agraeix anar amb poca càrrega, i en aquest punt la X-T1 és excelent.
\r\n\r\nFinalment, recordar que una bona càmera no ens fa millors fotògrafs, però -probablement- si que ens faci gaudir més fent fotos.© Manel Soria\r\n\r\n