\r\n \r\n
Què deu tenir la lluna que ens sedueix d’aquesta manera? La lluna ha inspirat poetes i músics, llegendes i rondalles i éssers semihumans. Tothom sap que les nits de lluna plena els homes llop vagaregen per les ciutats i que els enamorats que estan separats s’uneixen a través de la lluna. Sí, la lluna ens ha seduït perquè ens il·lumina la nit i ens permet veure-hi en la foscor, però… és només per això? No serà que la llum de la lluna té unes característiques que la fan especial? És només una llum més feble que la del sol o potser hi ha alguna cosa més? Pensem-hi.\r\n\r\nBen mirat, la lluna només és una gran roca il·luminada pel sol. Com qualsevol muntanya, com qualsevol desert. La llum que ens arriba és de la mateixa naturalesa que la que reflecteix qualsevol objecte de la Terra que rebi la llum del sol. Des del punt de vista fotogràfic podríem afirmar que podríem exposar la llum de la lluna seguint la norma sunny f16, perquè a la lluna, quan nosaltres la veiem, sempre hi fa un bon sol. No és exactament el mateix, perquè la quantitat d’atmosfera terrestre que ha de travessar la llum de la lluna és molt més gran que la de qualsevol paisatge, però no se n’allunya gaire. Aquesta és la causa per la que és tan difícil fotografiar paisatges amb la lluna plena. Perquè la llum de la lluna acostuma a ser molt més intensa que els paisatges nocturns. Només en dies molt assenyalats i a hores molt concretes les llums de la Terra i de la lluna s’equilibren. Però d’això ja en parlarem un altre dia.\r\n\r\nEl que és més senzill de fotografiar són els paisatges il·luminats amb la llum de la lluna. Les modernes càmeres digitals, que permeten augmentar la sensibilitat sense una clara pèrdua de qualitat, són excel·lents per fer-ho. No hi ha una fórmula màgica. De la mateixa manera que no fem servir els mateixos paràmetres d’exposició en un dia assolellat que en un dia tapat, l’exposició correcta per a la llum de la lluna dependrà de l’estat de l’atmosfera i de les condicions meteorològiques.\r\n\r\nPerò la lluna ens permet fer fotografies que no podríem fer mai a la llum del sol. Per què? Doncs perquè la lluna segueix una òrbita diferent de la del sol i, per tant, il·lumina paisatges que el sol mai il·luminarà. La fotografia que acompanya aquest article és de la cara nord del Cadí, a l’hivern i ben il·luminada. En aquesta estació el sol no hi toca mai, a la cara nord. Per això s’hi formen les espectaculars cascades de gel, tan buscades pels escaladors. En canvi, la lluna que es pon molt més al nord que el sol sí que la il·lumina i ens permet fer aquesta imatge.\r\n\r\nHi ha altres aplicacions de la llum de la lluna, com poder fer fotografies a escenes ben il·luminades i a temps d’obturació llargs, però d’això ja en parlarem. Ara no voldria allargar-me massa.\r\n\r\n© Francesc Muntada\r\n\r\n