\r\n\r\n
\r\n\r\nAquesta composició que he trobat a EatLiver em serveix per il·lustrar els efectes de la manipulació d’imatges que en teoria tots els mitjans de comunicació rebutgen, però de la qual periòdicament ens n’assabentem gràcies a algun lector perspicaç que ho denuncia (això em fa pensar en quantes vegades ens deuen d’haver colat imatges que tots donàvem per bones i que realment no ho eren).\r\n\r\nDoncs, bé, els dos reenquadraments de la imatge original (al centre) ens proporcionen dos supòsits totalment oposats que podrien utilitzar-se per a comunicar missatges absolutament diferents. Tot i que els formats de les dues imatges resultants són bastant forçats, crec que il·lustren molt bé com és de fàcil tergiversar el significat d’una foto. Si una simple retallada pot canviar per complert el significat d’una imatge, imagineu el que es pot arribar a fer avui en dia amb les actuals eines de retoc.\r\n\r\nNo tinc constància que les imatges retallades de dalt s’hagin arribat a publicar mai a cap mitjà, però tots recordem alguns casos famosos de manipulació fotogràfica, com quan Stalin va voler esborrar els seus enemics polítics de les imatges fotogràfiques fent tot tipus de fotomuntatges…\r\n\r\n
\r\n\r\n…o el que va publicar el diari El País el 9 d’abril de 2005, on per obra i gràcia del Photoshop, la germana de Miguel Ángel Blanco apareixia al costat del capgròs de l’Ángel Acebes…\r\n\r\n
\r\n\r\n…o el de les columnes de fum a Beirut…\r\n\r\n
\r\n\r\n…o el del soldat a Bàssora.\r\n\r\n
\r\n\r\n
\r\n\r\n
\r\n\r\nLa possibilitat d’alterar la imatge fotogràfica és tan antiga com la fotografia mateixa. Les tècniques de copiar, de doble exposició, de reenquadrament i de revelat han estat utilitzades des de sempre per alterar el contingut de les fotos i fer desaparèixer d’elles a personatges indesitjables, induir a interpretacions diferents del succés fotografiat i en fi, manipular el document fotogràfic i la seva percepció.\r\n\r\nEls orígens d’aquests fotomuntatges hauríem de buscar-los en qui ostenta el poder polític i econòmic, en el periodisme de gabinet i en el predomini de l’estètica sobre l’ètica. El fotoperiodisme, però, com qualsevol altra activitat humana, està subjecte a l’ètica. De la mateixa manera que els psicòlegs no han de difondre el que els expliquen els seus pacients ni els capellans el que escolten en el confessionari, el fotoperiodisme no ha de manipular maliciosament cap imatge. Qui ho fa, a més d’alterar la veritat, enganya els lectors, tergiversa la voluntat dels autors i atempta contra el compromís de veracitat dels diaris.\r\n\r\nDes de diferents àmbits s’han proposat mesures que intenten salvaguardar la credibilitat dels mitjans per superar l'”era de la sospita”. Hi ha qui aposta per codis deontològics que a manera d’autocensura restringeixin les possibilitats de manipulació de la imatge; altres proposen sortides més imaginatives, com per exemple, posar data a les fotos abans i després de la manipulació, no amb l’ànim d’evitar-la sinó amb la intenció que el lector sempre pugui saber si aquella és una foto original o no.\r\n\r\nSigui quina sigui la solució adoptada, l’únic que fa és encobrir un debat molt més profund sobre la sumissió dels mitjans de comunicació davant els poders econòmics i polítics, que incideix directament en els continguts informatius, on la manipulació i la desinformació és converteixen en pràctica habitual.\r\n\r\nEn les circumstàncies actuals, on la credibilitat dels mitjans informatius és una vegada i una altra posada en dubte, on el periodisme d’investigació i la pràctica tradicional de contrastar les informacions i les fonts són sovint inexistents, la tergiversació de la realitat a través de la fotografia no és sinó un granet de sorra més en aquest desert de rigor informatiu.\r\n\r\n© Maria Rosa Vila.\r\n\r\n
\r\n\r\nAquesta composició que he trobat a EatLiver em serveix per il·lustrar els efectes de la manipulació d’imatges que en teoria tots els mitjans de comunicació rebutgen, però de la qual periòdicament ens n’assabentem gràcies a algun lector perspicaç que ho denuncia (això em fa pensar en quantes vegades ens deuen d’haver colat imatges que tots donàvem per bones i que realment no ho eren).\r\n\r\nDoncs, bé, els dos reenquadraments de la imatge original (al centre) ens proporcionen dos supòsits totalment oposats que podrien utilitzar-se per a comunicar missatges absolutament diferents. Tot i que els formats de les dues imatges resultants són bastant forçats, crec que il·lustren molt bé com és de fàcil tergiversar el significat d’una foto. Si una simple retallada pot canviar per complert el significat d’una imatge, imagineu el que es pot arribar a fer avui en dia amb les actuals eines de retoc.\r\n\r\nNo tinc constància que les imatges retallades de dalt s’hagin arribat a publicar mai a cap mitjà, però tots recordem alguns casos famosos de manipulació fotogràfica, com quan Stalin va voler esborrar els seus enemics polítics de les imatges fotogràfiques fent tot tipus de fotomuntatges…\r\n\r\n
\r\n\r\n…o el que va publicar el diari El País el 9 d’abril de 2005, on per obra i gràcia del Photoshop, la germana de Miguel Ángel Blanco apareixia al costat del capgròs de l’Ángel Acebes…\r\n\r\n
\r\n\r\n…o el de les columnes de fum a Beirut…\r\n\r\n
\r\n\r\n…o el del soldat a Bàssora.\r\n\r\n
\r\n\r\n
\r\n\r\n
\r\n\r\nLa possibilitat d’alterar la imatge fotogràfica és tan antiga com la fotografia mateixa. Les tècniques de copiar, de doble exposició, de reenquadrament i de revelat han estat utilitzades des de sempre per alterar el contingut de les fotos i fer desaparèixer d’elles a personatges indesitjables, induir a interpretacions diferents del succés fotografiat i en fi, manipular el document fotogràfic i la seva percepció.\r\n\r\nEls orígens d’aquests fotomuntatges hauríem de buscar-los en qui ostenta el poder polític i econòmic, en el periodisme de gabinet i en el predomini de l’estètica sobre l’ètica. El fotoperiodisme, però, com qualsevol altra activitat humana, està subjecte a l’ètica. De la mateixa manera que els psicòlegs no han de difondre el que els expliquen els seus pacients ni els capellans el que escolten en el confessionari, el fotoperiodisme no ha de manipular maliciosament cap imatge. Qui ho fa, a més d’alterar la veritat, enganya els lectors, tergiversa la voluntat dels autors i atempta contra el compromís de veracitat dels diaris.\r\n\r\nDes de diferents àmbits s’han proposat mesures que intenten salvaguardar la credibilitat dels mitjans per superar l'”era de la sospita”. Hi ha qui aposta per codis deontològics que a manera d’autocensura restringeixin les possibilitats de manipulació de la imatge; altres proposen sortides més imaginatives, com per exemple, posar data a les fotos abans i després de la manipulació, no amb l’ànim d’evitar-la sinó amb la intenció que el lector sempre pugui saber si aquella és una foto original o no.\r\n\r\nSigui quina sigui la solució adoptada, l’únic que fa és encobrir un debat molt més profund sobre la sumissió dels mitjans de comunicació davant els poders econòmics i polítics, que incideix directament en els continguts informatius, on la manipulació i la desinformació és converteixen en pràctica habitual.\r\n\r\nEn les circumstàncies actuals, on la credibilitat dels mitjans informatius és una vegada i una altra posada en dubte, on el periodisme d’investigació i la pràctica tradicional de contrastar les informacions i les fonts són sovint inexistents, la tergiversació de la realitat a través de la fotografia no és sinó un granet de sorra més en aquest desert de rigor informatiu.\r\n\r\n© Maria Rosa Vila.\r\n\r\n