\r\nA l’hora de sortir amb la càmera, s’ha de tenir en compte que el més important és dominar la llum natural de cada moment: és a dir, contenir-se i esperar els raigs de sol més propicis. Sota el sol del migdia les persones retratades són agredides per la llum zenital. La seva aparença és poc agraciada i poc confortable a causa de les lletges ombres que apareixen sota el nas, al coll i, sobretot, a les conques dels ulls. Excepte comptades excepcions, el mateix podria dir-se de les arquitectures i dels paisatges presos en hores altes de llum, que adquireixen aparences escassament suggeridores: la vegetació sembla aplanada i les pedres, ja siguin de muntanyes o d’edificis, es mostren excessivament blanques, gairebé sense detall. Això explica per quin motiu els fotògrafs segueixen la següent regla d’or: les imatges amb llum solar directa es fan durant l’alba i el capvespre quan les llums acaronen, mentre que les hores del migdia es reserven per solucionar els interiors i els espais a l’ombra. Un truc: no fotografiïs en els exteriors fins que la teva ombra no sigui, com a mínim, equivalent a la teva altura.\r\n\r\n© Maria Rosa Vila.\r\n\r\n