\r\nLa nit de Nadal és costum pujar a La Mola per celebrar-hi la Missa del Gall. Recordo especialment una nit d’ara fa un parell d’anys. Encara que la temperatura era de tres graus sota zero i que s’ha de pujar uns 450 metres de desnivell per arribar-hi, la petita església del segle XI es va omplir de gom a gom. No tots els assistents eren persones religioses, ni de bon tros, però pujar de nit a sentir-hi la Missa del Gall és una tradició tant muntanyenca com religiosa.\r\n\r\nA les 10 de la nit van començar a arribar els primers excursionistes. Alguns van anar a sopar a l’excel·lent restaurant que hi ha a La Mola -si hi aneu, no oblideu demanar galtes, peus de porc, botifarra de bolets o crema catalana- mentre que d’altres van preferir pujar el seu sopar. A dins de l’església es van fer grupets d’amics de totes les edats, que sopaven xerrant i fent discretes rialles com per no pertorbar la pau del lloc. Em va semblar una escena molt simpàtica i no vaig poder resistir la temptació de fer-ne una foto, sense ni tan sols posar-hi el trípode.\r\n\r\nAlguns, els més joves, portaven llums frontals amb LED, mentre que d’altres més grans van pujar-hi amb espelmes. La càmera va captar perfectament els colors totalment diferents de les dues fonts de llum. Per mi, que era allà, aquesta diferència no em semblava tant evident. Els nostres ulls tenen una mena de “balanç de blancs” automàtic, que compensa les diferents fonts de llum per tal que els colors siguin reconeixibles malgrat la llum. Per exemple, tothom pot diferenciar un tomàquet madur d’un de verd, després de la posta de sol. De vegades ens interessa que la càmera també faci aquesta compensació, per exemple si volem que una fotografia feta amb llum d’interior surti amb colors naturals. Però en d’altres, els colors de la llum ens aporten informació, com aquesta barreja de llums noves i llums velles d’aquesta foto, que ens parla de la continuïtat d’una antiga tradició.\r\n\r\n© Manel Soria.\r\n\r\n