\r\n\r\n
\r\n\r\nEl món dels hobbys és un dels més curiosos i variats. Hi ha gent per a tot: persones que en el seu lleure troben el plaer restaurant autobusos antics, ensinistrant gossos per rescatar persones sepultades sota les runes o fotografiant sargantanes, per posar tres exemples que conec de prop. Tot i que jo no tinc molt temps lliure, confesso que també tinc una passió: esbrinar què passa al cel, tractant de respondre a la pregunta: què hi ha allà enfora?\r\n\r\nLa meva afició ve de lluny. Ja de petita passava moltes tardes omplint quaderns amb notes i dibuixos de planetes, cometes, galàxies, constel · lacions, estrelles i tot allò que trobava a l’enciclopèdia Espasa que el pare de la meva veïna tenia al despatx de casa. En la meva infantil ingenuïtat somiava que era científica i, animada pel meu pare, em passava les hores escrivint un llibre sobre el nostre sistema solar. Durant la meva adolescència, vaig gaudir enormement intentant desxifrar el cel cada vegada que sortia d’excursió amb els meus amics del grup de muntanya, fins que anys més tard vaig trobar l’èxtasi contemplant el cel nocturn a la serra de Guara, al pre-Pirineu aragonès, i a l’illa de la Palma, dos dels llocs més impressionants que conec. Si no hi has estat mai, no saps el que et perds.\r\n\r\nLa vida va voler que en lloc de dedicar-me a les ciències triés el camí de les lletres, de manera que la idea de ser astrofísica es va esfumar (igual que la de ser arqueòloga, metge o escaladora) i em vaig convertir en periodista i fotògrafa. No obstant això, l’afició per tot el relacionat amb l’univers segueix latent, atenta sempre a tot eclipsi o fenomen astronòmic que es produeixi.\r\n\r\nFa set anys, vaig tenir la gran sort de començar a treballar com a directora de fotografia a la revista Descobrir, una de les publicacions de geografia i viatges més serioses i de més qualitat que s’editen al país. En el meu afany per publicar les millors fotos i reportatges fotogràfics dels millors fotògrafs, vaig proposar a la direcció de la revista crear una secció d’astronomia que fos el més divulgativa i atractiva possible. Coneixia grans fotògrafs especialitzats en astrofotografia i el meu objectiu era donar a conèixer una obra poc coneguda i amb escassa difusió en els mitjans de comunicació. El meu director va acceptar i allí va sorgir l’oportunitat d’unir professió i afició:\r\n\r\n[gdl_gallery title=”passio-per-lastronomia” width=”150″ height=”150″ ]\r\n\r\nUn dia, l’astrofísic nord-americà Robert Nemiroff, fundador i editor de APOD (Astronomy Picture of the Day, la prestigiosa web de la NASA que diàriament ofereix una imatge astronòmica comentada per científics astrònoms), em va proposar que creés a Facebook la pàgina de l’APOD en castellà sota el meu criteri d’editora gràfica, cosa que com pots imaginar em va omplir d’entusiasme i en la qual he estat treballant els darrers dos anys amb l’ajuda del Robert i el seu equip. La pàgina es diu Universo i l’estrena oficial va ser l’1 de juny de 2012, tal com van anunciar al web de l’APOD.\r\n\r\n
\r\n\r\nA Universo cada dia trobaràs la foto del dia (l’apod, com es coneix popularment) i una acurada selecció d’imatges que diàriament apareixen a Asterisk*, un fòrum de la Universitat Tecnològica de Michigan (MTU), on els aficionats a l’astronomia debaten i pengen les seves fotos. L’objectiu és que Universo sigui una font d’inspiració per a totes aquelles persones que es dediquen a l’astrofotografia i contribueixi a la difusió i divulgació dels misteris del cosmos a través de les millors imatges comentades per astrònoms i aficionats, igual que he fet i seguiré fent a Imàginem i el Descobrir.\r\n\r\nEspero que la pàgina de l’APOD a Facebook et desperti la mateixa afició, curiositat i ànsies de saber que a mí. I si vols aprendre a fer fotos del cel, apuntat a alguna de les nostres vivències i cursos d’astrofotografia. Qui sap si algun dia alguna de les teves imatges serà un apod!\r\n\r\n© Maria Rosa Vila\r\n\r\n
\r\n\r\nEl món dels hobbys és un dels més curiosos i variats. Hi ha gent per a tot: persones que en el seu lleure troben el plaer restaurant autobusos antics, ensinistrant gossos per rescatar persones sepultades sota les runes o fotografiant sargantanes, per posar tres exemples que conec de prop. Tot i que jo no tinc molt temps lliure, confesso que també tinc una passió: esbrinar què passa al cel, tractant de respondre a la pregunta: què hi ha allà enfora?\r\n\r\nLa meva afició ve de lluny. Ja de petita passava moltes tardes omplint quaderns amb notes i dibuixos de planetes, cometes, galàxies, constel · lacions, estrelles i tot allò que trobava a l’enciclopèdia Espasa que el pare de la meva veïna tenia al despatx de casa. En la meva infantil ingenuïtat somiava que era científica i, animada pel meu pare, em passava les hores escrivint un llibre sobre el nostre sistema solar. Durant la meva adolescència, vaig gaudir enormement intentant desxifrar el cel cada vegada que sortia d’excursió amb els meus amics del grup de muntanya, fins que anys més tard vaig trobar l’èxtasi contemplant el cel nocturn a la serra de Guara, al pre-Pirineu aragonès, i a l’illa de la Palma, dos dels llocs més impressionants que conec. Si no hi has estat mai, no saps el que et perds.\r\n\r\nLa vida va voler que en lloc de dedicar-me a les ciències triés el camí de les lletres, de manera que la idea de ser astrofísica es va esfumar (igual que la de ser arqueòloga, metge o escaladora) i em vaig convertir en periodista i fotògrafa. No obstant això, l’afició per tot el relacionat amb l’univers segueix latent, atenta sempre a tot eclipsi o fenomen astronòmic que es produeixi.\r\n\r\nFa set anys, vaig tenir la gran sort de començar a treballar com a directora de fotografia a la revista Descobrir, una de les publicacions de geografia i viatges més serioses i de més qualitat que s’editen al país. En el meu afany per publicar les millors fotos i reportatges fotogràfics dels millors fotògrafs, vaig proposar a la direcció de la revista crear una secció d’astronomia que fos el més divulgativa i atractiva possible. Coneixia grans fotògrafs especialitzats en astrofotografia i el meu objectiu era donar a conèixer una obra poc coneguda i amb escassa difusió en els mitjans de comunicació. El meu director va acceptar i allí va sorgir l’oportunitat d’unir professió i afició:\r\n\r\n[gdl_gallery title=”passio-per-lastronomia” width=”150″ height=”150″ ]\r\n\r\nUn dia, l’astrofísic nord-americà Robert Nemiroff, fundador i editor de APOD (Astronomy Picture of the Day, la prestigiosa web de la NASA que diàriament ofereix una imatge astronòmica comentada per científics astrònoms), em va proposar que creés a Facebook la pàgina de l’APOD en castellà sota el meu criteri d’editora gràfica, cosa que com pots imaginar em va omplir d’entusiasme i en la qual he estat treballant els darrers dos anys amb l’ajuda del Robert i el seu equip. La pàgina es diu Universo i l’estrena oficial va ser l’1 de juny de 2012, tal com van anunciar al web de l’APOD.\r\n\r\n\r\n\r\nA Universo cada dia trobaràs la foto del dia (l’apod, com es coneix popularment) i una acurada selecció d’imatges que diàriament apareixen a Asterisk*, un fòrum de la Universitat Tecnològica de Michigan (MTU), on els aficionats a l’astronomia debaten i pengen les seves fotos. L’objectiu és que Universo sigui una font d’inspiració per a totes aquelles persones que es dediquen a l’astrofotografia i contribueixi a la difusió i divulgació dels misteris del cosmos a través de les millors imatges comentades per astrònoms i aficionats, igual que he fet i seguiré fent a Imàginem i el Descobrir.\r\n\r\nEspero que la pàgina de l’APOD a Facebook et desperti la mateixa afició, curiositat i ànsies de saber que a mí. I si vols aprendre a fer fotos del cel, apuntat a alguna de les nostres vivències i cursos d’astrofotografia. Qui sap si algun dia alguna de les teves imatges serà un apod!\r\n\r\n© Maria Rosa Vila\r\n\r\n