Sona el telèfon:
– Digui?
– Em podries fer una foto amb tots els habitants de Llívia?
– Quants són?
– Uns 1.600…
De seguida faig un càlcul: 12Mpx/1600=7500 píxels per habitant…
– Per a què ha de servir?
– Se n’ha de fer una ampliació a 6.25×2.65m Hi han de sortir tots els habitants del poble i ha de cobrir la paret d’entrada al nou museu de Llívia
Empasso saliva. Està clar que amb 7.500píxels per persona, no es reconeixeran… A més, 12Mpx és completament insuficient per una ampliació tan gran. Ho faré amb la càmera de plaques.
– Sí, sí, esclar que ho puc fer. Quan ha de ser?
– De moment fes-me un pressupost i ja t’avisaré.
Faig el pressupost, l’envio, passen els dies i… torna a sonar el telèfon.
– Per dijous tens tots els habitants de Llívia convocats. Evidentment, no hi seran tots. Amb els que s’hi han empadronat per tenir més barat el Túnel del Cadí però viuen a Barcelona no cal comptar-hi. Seran uns 400.
Som a dimarts, tinc només dos dies per trobar plaques i no me’n surto. Comptava que m’avisarien amb més temps! Hauré de pensar una altra solució…
Dijous marxo cal a Llívia, amb la meva càmera de 12Mpx, el trípode i la imaginació rutllant a tot drap: només em queda una solució, fer diverses exposicions i mesclar-les després amb el PhotoShop.
Va haver-hi feina a distribuir les més de 200 persones que van venir. Jo, enfilat dalt la caixa d’un camió anava donant instruccions: “més a la dreta! Vosaltres, ajunteu-vos més! No, aquí no hi ha d’haver ningú que és on aniran els suports de la porta. Bé, ara esteu ben posats! Si ve algú més que es posi darrere dels de la dreta!”
Sort de la Montse, que em va acompanyar i m’ajudava a dirigir el personal!
Vaig fer 97 fotografies amb el 80-400 ajustat a 280mm. Vaig començar per l’esquerra i, a mida que anava acabant un bloc ja els deixava marxar. Van ser 12 minuts intensos, fent fotos ràpidament, per evitar que la gent se’m mogués gaire, avisant els de cada bloc: “Ara, vosaltres, ben quiets, eh!”
I també van ser 12 minuts divertits. Ningú rondinava, tothom amb ganes de col·laborar, amb bon humor… Van ser 12 minuts bonics! Passats aquests 12 minuts, cap a casa un altre cop, amb la incertesa de si haurien sortit bé, de la feina que em portaria encadellar totes aquestes fotos, de si s’haurien mogut gaire…
Arribats a casa, descarregar, revelar les fotos i agafar el PhotoShop i a muntar. Crec que ni vaig dinar. Van ser unes quantes hores de feina, però finalment vaig lliurar una imatge de 36.000×15.000 píxels. Avui l’he vist aplicada i estic satisfet! Va quedar molt bé! Era una feina difícil però ens en vam sortir! I amb un pressupost més que raonable!
© Francesc Muntada.